Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

‘42 segundos’: el tràiler, ja disponible, i l’estrena oficial, el 2 de setembre

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic

Trifulga entre Estuiarte (Cervantes) i Aguado (Lorente) rodada al Pas de la Casa.

Trifulga entre Estuiarte (Cervantes) i Aguado (Lorente) rodada al Pas de la Casa.



Escrit per: 

Redacció / Foto i vídeo: BonDia

Per fi, el tràiler de 42 segundos. Sí, home, el llargmetratge que reconstrueix l’epopeia de la selecció espanyola de waterpolo –Estiarte, Aguado, Rollán, Oca i companyia– que va guanyar la plata als Jocs de Barcelona 92. Les productores –Playtime Movies, Sábado Películas, Lightbox i Imminent– el van distribuir ahir i per fi, dèiem, podem veure ni que sigui un tastet d’aquesta ambiciosa producció escrita per Carlos Frabco (Blue Rai), dirigida per Dani de la Orden (Barcelona, nit d’estiu) i Àlex Murull i protagonitzada, atenció, per Jaime Lorente i Álvaro Cervantes, el més semblant a dues estrelles juvenils que hi ha ara mateix al cine espanyol. El pressupost frega els tres milions d’euros i el projecte va merèixer els 80.000 euros de la segona convocatòria dels ajuts al cine del ministeri de Cultura. 42 segundos es va rodar l’octubre i el novembre de l’any passat entre Barcelona –les piscines Picornell, seu de la natació i el waterpolo a Barcelona 92– i Andorra (coll de la Botella, port de Cabús, Montaup i piscina del Pas de la Casa). L’estrena comercial està prevista per al 2 de setembre, i Josep Pozo, aquí en funcions de coproductor, treballa per avançar a la setmana abans la preestrena andorrana. L’objectiu, diu, és comptar amb la presència dels dos protagonistes d’un elenc on també ensenyen la poteta, quasi de passada, Roger Casamajor, Elisabeth Terri i Juanma Casero.

Pel que fa al tràiler, resumeix en menys de dos minuts i amb abundants localitzacions andorranes, la transformació d’una banda dividida en faccions –la catalana, liderada per Estiarte (Cervantes), i la madrilenya, amb Aguado al capdavant (Lorente)– en un equip competitiu capaç de donar la campanada i plantar-se a la finals dels Jocs, que només va perdre per un gol italià a 42 segons del xiulet.