La sequera redueix també enguany la producció hidroelèctrica pròpia

Tot i que aquesta darrera setmana les pluges han fet acte de presència pràcticament totes les tardes, aquest any segueix la tendència del 2021 i sembla que serà també tan sec. Sobre aquest fet alertaven ja fa mesos des del Servei Meteorològic d’Andorra en el sentit que la manca de precipitacions podria fer trontollar els cabals hídrics. Bona prova d’això la trobem en la reducció de la producció hidroelèctrica pròpia. Segons va informar el director general de FEDA, Albert Moles, de gener a juliol s’han pogut produir entre 55 i 56 milions de kWh, quan la xifra mitjana estàndard estaria sobre els 85, mentre que un any que plou molt se’n poden fer entre 100 i 115. Moles no creu que hi arribem, encara que cal estar atents a l’evolució de la meteorologia en els mesos que queden, ja que tot depèn de les tronades de finals d’estiu i de la tardor, va exposar. “Si la resta d’any és normal, crec que arribaríem a la mitjana, però això és molt difícil de predir”. Per contra, tot sembla indicar que enguany “anem pel camí de l’any passat, que va ser molt sec i vam produir 78 milions de quilowatts l’hora”. 

Canvi climàtic i producció
La poca o nul·la precipitació en alguns països europeus agreuja encara més la problemàtica energètica al continent, va recordar Moles. En aquest sentit, va posar com a exemple Noruega, “un país que és un gran productor i exportador d’energia hidroelèctrica, que està a punt de limitar les seves exportacions cap a Europa a causa de la manca d’aigua.  I aquesta manca d’aigua també la tenim a tocar, concretament a França i Espanya”, va comentar el director general de FEDA.

En relació amb això, va fer notar que la incidència del canvi climàtic també es deixa sentir en la producció d’energia i més enllà. I és que l’aigua, com l’energia, s’ha tornat igualment un bé escàs al continent europeu que “s’ha de gestionar”, va subratllar, “com la mateixa energia”. I de la mateixa manera que “cal gestionar les tensions provocades pel canvi climàtic” que comporten l’escassetat d’aquests moments. I “l’estalvi també val per mitigar el canvi climàtic”, va subratllar.
la fotovoltaica creix

En relació amb les energies renovables en la producció energètica, Moles va indicar que el consum el mes de juliol va pujar un 6,5% respecte del mateix mes de l’any passat i un 0,5% en relació amb el 2019. Aquest augment s’ha donat perquè ha estat un mes molt calorós, cosa que ha coincidit amb una major obertura de comerços i botigues i una significativa activitat del sector de la construcció. Ara bé, tot i aquest increment, va destacar que és la primera vegada que un 2,5% s’ha cobert amb energia solar produïda a Andorra amb les instal·lacions als teulats de moltes cases que aquest darrer any s’han accelerat molt gràcies a una major inversió en producció fotovoltaica. Així doncs, Moles va emfasitzar que “si part del creixement l’absorbim amb producció pròpia també és positiu”. A més, va destacar que la gent que ho ha muntat a casa seva “estan contents” i el fet de tenir-ho a casa els fa entendre millor què vol dir estalviar. Finalment, va afegir que “l’any que ve potser es pot arribar fins al 3, 4 o 5% de producció fotovoltaica”. 

El Govern s’inclina per la “concertació” dels plans d’estalvi
Obligar o recomanar? De moment, el Govern no ha acabat de definir quin serà el grau de compliment dels plans d’estalvi energètic que s’estan preparant per sectors ni tampoc si es quedaran només a nivell de recomanacions. De tota manera, fa uns dies el cap de Govern, Xavier Espot, va declarar que ara per ara la intenció de l’Executiu no és establir “mesures coercitives”. I la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va explicar ahir mateix que la voluntat del Govern és arribar a “un màxim de concertació”. En aquest sentit, va afirmar que “tothom ara és molt sensible a la necessitat d’estalviar energia perquè el context ho exigeix i tothom n’és coneixedor”. El que sí va exposar és que estan treballant “de forma molt intensa amb el paquet d’energia”. De fet, als funcionaris ja se’ls ha fet arribar una sèrie de recomanacions sobre estalvi energètic, tal com va recordar la ministra. En  aquest sentit, va manifestar que el sector públic ha de tenir un “rol exemplar” i “mirarem de ser molt exigents” tant en l’Administració general com els comuns. Serà el mes que ve quan celebraran un seguit de reunions per treballar amb aquest i la resta de sectors privats per “mirar d’implementar les mesures” i es faran campanyes per a la població en general.

Pel que fa a l’objectiu d’estalvi energètic d’Andorra, la ministra va recordar que tant França com Espanya tenen fixades unes reduccions del consum, un 10% en el primer cas i un 7% en el segon, de manera que Andorra s’ha de fixar en aquests objectius “perquè són els que ens proveeixen d’energia i s’ha d’anar a l’una”. En aquest sentit, el director general de FEDA, Albert Moles, va coincidir en la necessitat d’alinear-se amb les polítiques d’estalvi d’aquests dos països: “si França i Espanya estableixen unes mesures d’estalvi aquí hem de fer el mateix o més perquè dels seus països ve l’energia”. I va afegir encara: “no els farem tancar el llum a ells per obrir-la aquí nosaltres de qualsevol manera”.

Quant a la conveniència d’establir una obligatorietat en el compliment de les mesures d’estalvi energètic, Moles va assenyalar que hi ha països que són més directius i d’altres que no tant. Ara bé, va insistir que l’important no és tant la manera sinó el resultat. I la finalitat és que amb multa o sense  tothom  entengui el que ha de fer, perquè “l’objectiu no és que si algú no ho fa li puguis posar una multa”. Al seu parer, el problema “és que si algú no ho fa està prenent electricitat d’una altra persona i això aquest hivern no ens ho podem permetre”, va concloure.