Francesc Guillaumet Periodista
Com cada any i ja en fa 13, la Seu d’Urgell va acollir la Trobada Empresarial al Pirineu, un certamen que amb el temps ja s’ha convertit en un referent del calendari de principis d’estiu. Enguany la Trobada ha deixat enrere les preocupacions per la covid que encara eren ben evidents l’any passat i que van obligar a ajornar-ne l’edició del 2020, i es va endinsar en la innovació i la sostenibilitat com a «palanques de creixement» en un context en què també es van analitzar els efectes de la guerra d’Ucraïna en l’economia mundial.
A part de les taules rodones i intervencions que es van fer durant aquests dos dies, l’apartat polític de la trobada tampoc va estar exempt de missatges importants. Com és habitual, el president de la Generalitat és l’encarregat d’obrir la Trobada Empresarial el divendres al matí. Pere Aragonès va centrar el seu discurs en tres àmbits: la denúncia del dèficit d’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya, els Jocs Olímpics del Pirineu i la fuga d’empreses de Lleida cap a la Franja de Ponent i altres punts del territori. Pel que fa al primer punt Aragonès va llançar una proposta interessant, atès que, com passa sempre, la inversió de l’Estat a Catalunya es queda a nivells molt baixos; però a Madrid, per contra, es dispara per sobre del que s’havia pressupostat. Així, el president de la Generalitat va proposar que el govern de Catalunya pugui participar en les licitacions d’obra pública per tenir-ne un major control. Sempre s’ha dit, i és cert, que les coses es gestionen més bé com més a prop s’està del que s’ha de fer. En aquest sentit, el tren de la Pobla n’és un bon exemple perquè des que va passar a Ferrocarrils de la Generalitat es va guanyar en freqüències i eficiència. No passa el mateix, per exemple, amb la línia de Manresa, la que uneix Lleida i Barcelona passant per la Segarra i el Bages i que manté velocitats i temps d’espera preocupants.
Pel que fa als Jocs Olímpics del Pirineu el president Aragonès va llançar un missatge clar. Va dir que són una «oportunitat» pel Pirineu i que Catalunya està preparada per organitzar-los en solitari atesa la falta d’acord amb l’Aragó. El president va parlar de la candidatura del 2030, que el COE ja comença a situar el 2034, com a «imbatible» tot i que vaig trobar a faltar algun anunci en el sentit de buscar partners com el Principat d’Andorra. Si finalment cristal·litza la candidatura, tant de bo es compti amb el país dels Pirineus, perquè per tradició col·laborativa entre ambdós països, per instal·lacions esportives i turístiques, segurament seria una molt bona fórmula per presentar-se amb opcions davant del Comitè Olímpic Internacional.
D’altra banda, Aragonès també va anunciar un pla per fer més àgils els tràmits empresarials i evitar la fuga de firmes cap a la Franja de Ponent, Barcelona i Madrid. Fa uns anys, quan vaig preguntar a un bon empresari de Lleida per què marxaven les empreses cap a altres territoris, em va dir que el fet responia a una qüestió de rigidesa administrativa. «Aquí tothom ha d’opinar», em va dir literalment, mentre que en altres llocs la cosa és molt més ràpida. I com és evident, el món de l’empresa vol agilitat, eficiència i pocs pals a les rodes, cosa que garantint el que s’hagi de garantir, s’hauria d’aconseguir perquè està en joc la creació de riquesa.
Deia que és habitual que el president de la Generalitat obrir la Trobada Empresarial al Pirineu de la mateixa manera que ho és que la tanqui algun representant del Govern de l’Estat. Aquest cop va ser la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i com és evident, la plantada de la Generalitat a un acte que s’havia fet al matí a l’àrea metropolitana va centrar el seu discurs. Després del lògic estira-i-arronsa, la ministra va defensar que la inversió de l’Estat a Catalunya és la més alta dels darrers anys tot i que va reconèixer un «dèficit» d’inversió a les comarques del Pirineu. No cal que ho digui la ministra perquè l’Eix Pirinenc, l’N-260, està en estat d’abandó des de fa molts anys. Potser per això seria bo que uns Jocs Olímpics poguessin servir per arreglar d’una vegada per totes aquesta carretera que uneix les comarques de muntanya de forma transversal. Amb tot, Sánchez va anunciar que l’Estat posarà a exposició pública el projecte de la variant de la Pobla de Segur aquest estiu, i que aviat es presentaran unes actuacions de millora a l’N-230, la carretera que uneix Lleida i Vielha i que des de fa molts anys espera una autovia que només hi ha feta en una ínfima part a l’alçada de l’Aeroport d’Alguaire i que finalment es quedarà a Benavarri. Tot i la bona predisposició de la ministra, no és d’estranyar que la Generalitat estiri les orelles a l’Estat en matèria d’infraestructures. I és que Catalunya ja fa molts anys que aporta molt més del que rep. D’acord, la solidaritat interterritorial ho justifica. El que no pot ser és que del que es pressuposti sobre el paper se’n faci una mínima part. Això acaba limitant la capacitat de creixement de Catalunya i no té justificació. S’hi ha de posar solució.
