Alerta científica: la vida humana a la Terra ja és a l'UCI

Barcelona"La Terra està molt greu, però encara no terminal". L'expressió defineix una situació crítica que més de 40 investigadors de diversos països han descrit i fet públic avui en un article a la revista Nature. Seguint el símil mèdic, es podria dir que la Terra és a l'UCI i té en estat molt crític alguns dels sistemes naturals que permeten la vida al planeta. L'estudi quantifica científicament els "límits dels sistemes terrestres" que fan de la Terra un lloc "segur" per a la vida i els límits, a més, que permeten que la vida a la Terra sigui "justa" per a la població humana, és a dir, un lloc on els humans puguin viure sense patir "danys" i amb accés als recursos necessaris. Un cop fet el càlcul, resulta que ja hem superat el límit "segur" en sis dels vuit indicadors analitzats pels científics, i hem excedit el límit "just" per a l'ésser humà en set.

Fins i tot en el cas del clima, on encara no hem arribat al límit científicament establert d'1,5 ºC d'escalfament global, el nou estudi assegura que sí que hem excedit el límit "just" per als humans. Segons el nou estudi, el límit "segur" del sistema climàtic terrestre és aquest 1,5 ºC d'escalfament –respecte a la temperatura mitjana global de l'era preindustrial– i encara no hi hem arribat (tot i que hi arribarem segur abans del 2040), però el límit per considerar el sistema "just" és 1 ºC, i aquest ja s'ha superat (hem pujat 1,2 ºC). Això vol dir que el sistema climàtic ja està generant "danys" i pèrdua de recursos indispensables per a la vida humana.

Però, a més de trastocar el clima, els éssers humans hem alterat de manera insostenible els ecosistemes, els aqüífers i els nutrients, uns cicles naturals "que proveeixen resiliència i estabilitat a tot el sistema terrestre", com remarca un dels caps de la Comissió i autor de l'estudi, Johan Rockström, director del Potsdam Institute for Climate Impact Research. "Estem en mig d'una crisi climàtica i al mateix temps estem perdent resiliència i fortalesa per resistir aquesta crisi –alerta–. La ciència està demostrant clarament que correm el risc de desestabilitzar tot el planeta i els sistemes en què es basa la vida", sentenciava Rockström en roda de premsa.

L'excés de nutrients, el pitjor indicador

La situació més preocupant és la dels nutrients. Les activitats humanes, especialment l'ús de fertilitzants, fan que l'excés de nitrogen a l'aigua i a la terra, a escala global, sigui el doble del que es considera com a límit màxim per a un sistema segur i just. L'excés de fòsfor encara és pitjor: si el límit just i segur és un excés de 4,5 TgP (teragrams) per any respecte als nivells naturals, ara estem a 10. En els rius, per exemple, aquest excés de nitrogen i fòsfor provoca l'aparició d'algues nocives per als ecosistemes i fins i tot la pèrdua d'oxigen en l'aigua, cosa que amenaça els animals que hi viuen.

Pel que fa als cicles de l'aigua, els científics consideren que l'alteració dels cabals no pot superar el 20% en les aigües superficials. Aquest seria el límit segur i just, però ja l'hem excedit: n'hem alterat el 34% a escala global. Pel que fa als aqüífers subterranis, per tal que el sistema es consideri segur i just, l'extracció d'aigua anual no pot superar la recàrrega natural: això ja s'ha superat en el 47% del planeta.

El nou estudi fixa també quina quantitat de natura intacta necessitem perquè la biosfera, és a dir, els ecosistemes, estiguin dins dels seus límits segurs i justos. A escala mundial, cal que almenys entre el 50% i el 60% dels ecosistemes naturals del planeta estiguin intactes, i està clar que ja hem superat aquest límit. Localment, això significa que de cada quilòmetre quadrat usat per l'ésser humà, caldria que almenys el 20-25% fossin hàbitats naturals o seminaturals, i això ja no és així en dos terços de la superfície dominada per l'ésser humà.

La pol·lució amb partícules contaminants com els aerosols és l'únic indicador que encara es manté dins d'uns límits segurs i justos per a la vida a la Terra, segons l'estudi. Això no vol dir, però, que localment no s'estiguin excedint els límits considerats nocius per a la salut humana: l'estudi només calcula els límits que permeten l'estabilitat del sistema natural global. "Si fóssim un metge, estaríem dient que la Terra està malalta i aquesta malaltia ja està afectant la gent que hi viu", deia una altra autora de l'estudi, Joyeeta Gupta, professora de la Universitat d'Amsterdam.

Els científics, però, van intentar no ser del tot catastrofistes. "La finestra de transformació per retornar tots els indicadors a la zona segura encara hi és, però requereix accions ràpides: no serà només la descarbonització del sistema energètic global (indispensable per retornar el sistema climàtic als límits segurs), sinó que també requereix accions en la resta de sistemes naturals", advertia Rockström. I en un intent de veure el got mig ple, afegia com a punt positiu que l'acció en tots els altres àmbits que no són la crisi climàtica és molt més senzilla de dur a terme que la descarbonització "i pot aportar resiliència" davant la crisi climàtica. L'acord global per la biodiversitat, que preveu protegir el 30% del planeta el 2030, es va assenyalar també durant la roda de premsa com una de les accions que pot ser clau per retornar els sistemes naturals a la zona segura. Però més enllà de tractats globals, Gupta va ser clara: "La nostra crida s'adreça principalment a les autoritats locals i el sector privat, ciutats i empreses, perquè són els actors que més ràpidament poden implantar accions per revertir la situació".

La vida a la Terra és un miracle. Les condicions físiques que van permetre al nostre planeta engendrar vida són el resultat d'un complicat sistema natural interconnectat que va trigar milers de milions d'anys a funcionar a la perfecció. I més encara la vida humana: les condicions que van permetre l'aparició de la nostra espècie encara són més úniques i extraordinàries. Ara, però, aquests sistemes naturals que van permetre aquell miracle estan començant a trencar-se. I els responsables som, de nou, els humans.