Creu que l’assignació de capital de fons en actius de referència és la pitjor decisió que estan tenint els administradors de fons en la història. Pablo Roche (1989), inversor i dissenyador per la prestigiosa Elisava, explica a EL PERIÒDIC que hi ha sectors infravalorats que valdran bilions els pròxims anys. Aquest jove expert en la Teoria dels Jocs i amant de la coneguda en economia com a Destrucció creativa, està convençut que podem portar a Andorra a ser un país autofinançat. «Podem crear una eina amb una rendibilitat del 4.375% en cinc anys», assevera.
–Com veu la situació econòmica del país?
–En un procés de canvi. Crec que el mètode que hem utilitzat durant anys conegut, com just in time i d’origen japonès, ens ha ajudat a fer que els productes siguin cada vegada més barats. Per exemple, el preu d’una televisió s’ha reduït un 400%. Però la covid ha trencat la cadena de subministraments i té un impacte en la inflació. Tenim una inflació per demanda, una inflació per excés de paper moneda en circulació, i una inflació en matèries primeres. També una inflació subjacent pel canvi climàtic i l’alt cost dels fertilitzants a causa de l’alça del preu del gas. El gas ha pujat de 20 euros el megawatt a 227. Andorra rep un 60% de turistes d’Espanya i el 36% de França, i Europa té un seriós problema econòmic. Andorra s’adaptarà millor que altres països en ser un país petit, perquè són els petits Estats els que s’adapten més ràpidament.
–Creu que la inflació continuarà pujant?
–La inflació té diferents potenciadors. Si poses dos euros al banc i el banc dona un euro de crèdit a una altra persona del dipòsit total dels estalviadors, en circulació tenim tres euros. Diguem que els diners impresos per la covid és major en circulació que l’imprès. I això és un problema inflacionari, i per aquest motiu el Banc Central Europeu (BCE) o el Sistema de la Reserva Federal (FED) han pujat els tipus d’interès. Es pot controlar. Però també hi ha una inflació per demanda i per matèries primeres, i això no es pot controlar. El gasoducte Nord Stream 1 només comunica gas al 20% a causa de la resposta de Rússia per les sancions. És molt difícil predir-ho a Europa per la situació actual, però ja veiem que als Estats Units comença a baixar.
–Vostè estudia la coneguda com a Destrucció creativa. Què és?
–És la unió entre l’economia i el disseny. Gairebé tota decisió que prenem té un component econòmic: canvio de cotxe o no, emprenc, la cistella de la compra, productes o serveis, etcètera. La creativitat, juntament amb el disseny, fan que es replantegin maneres de produir o la iteració d’un producte, fent que sigui més barat. Per exemple, el disseny de la producció en cadena va fer que el cotxe fos més barat i que la mobilitat tingués un preu menor, i va destruir en pocs anys tota una milionària indústria equina. Però ho va fer creant una nova milionària indústria automobilística. Amb l’estalvi, la gent també va crear una nova indústria: fer turisme en cotxe a la costa. En la Teoria dels Jocs es diria una Suma zero. Uns guanyen el que uns altres perden. La Teoria dels Jocs és una eina que et permet decidir amb èxit, i és estudiada en les grans universitats i pels millors experts en renda variable.
–Veu que la Destrucció creativa estigui canviant Andorra?
–Totalment, i posaré dos exemples: els creadors de continguts i la ramaderia. YouTube o TikTok són un clar exemple de destrucció creativa en la indústria audiovisual. Amb menys recursos generen més audiència. La Destrucció creativa sempre té un abaratiment del procés a llarg termini. Estem veient com molts youtubers o tiktokers venen a Andorra i estan creant una indústria audiovisual dins del país amb managers, estilistes, gestors de royalties, entre d’altres. El sector primari té ara uns sobrecostos i els nous processos fan que la gairebé totalitat del peix d’un supermercat pugui tenir el seu origen a Saragossa. Hi ha empreses càrniques molt ben dissenyades a Girona que facturen 600 milions d’euros. També influeix el canvi d’hàbits i la nova proteïna vegetal: és més barata de produir i té una conserva no perible en congelat molt interessant i més saludable.
–El sector ramader del país sempre ha tingut una gran qualitat i demanda pels turistes espanyols i francesos?
– Cert. Jo soc de Barcelona, i tant amics com familiars que em visiten, abans de marxar em pregunten on comprar carn d’aquí. Però el sector primari està canviant i penso que destinem uns fons de capital a actius de referència anteriors. Crec que l’assignació de capital de fons en actius de referència és la pitjor decisió que estan prenent els administradors de fons en la història. La destrucció creativa arrasa amb tot. Els pagaments digitals amb monedes virtuals fan que es necessitin protocols de consens distribuït. Un algorisme de prova de participació manté la xarxa de la moneda sintètica –també coneguda com a stablecoin– de manera segura gràcies a les proves de participació o col·lateral. Algunes signatures d’inversió ja permeten afegir-se a la prova de participació amb un 19,63% APY. Pots conrear tabac, o com jo li dic, conrear diners. El sector primari canviarà amb les noves tecnologies o noves matèries primeres.
–He llegit fa pocs dies que Elon Musk parlava del refinament de liti per a les noves bateries elèctriques, i que tenia un rendiment del 400% aquest any. Les noves tecnologies van més de pressa que la nostra adaptació a elles?
–Sí! Tots els sectors estan canviant molt de pressa. Per exemple, des de la firma de consultoria especialitzada en noves tecnologies i disseny que dirigeixo a Andorra, a través de models matemàtics computacionals, podem predir amb gairebé exactitud l’èxit o mètriques d’una empresa o producte. Són milions de dades analitzades. A la consultoria actual li seria impossible obtenir aquestes mètriques. Les noves tecnologies ens ajuden a crear altres noves tecnologies o productes millors a menor cost. En bucle.
–Entenc.
–He dissenyat una eina que es diu Andorra Deflationary Pool Fund i que seria un fons sobirà d’actius deflacionaris de matèries primeres, amb un rendiment estimat de 4.375% en cinc anys. Autofinançaríem Andorra i podríem suprimir alguns impostos directes. Podríem resoldre molts dels problemes que té la ciutadania o la infraestructura. Li vull presentar aquesta eina al ministre de Finances, el senyor Eric Jover, encara que també serviria per a qualsevol ciutadà d’Andorra que vulgui invertir amb un fee bianual del 0.95% del benefici obtingut. Les noves tecnologies ens permeten accedir a noves rendibilitats.Per exemple, l’empresa d’energia solar Enphase ha donat un rendiment als seus accionistes en cinc anys del +27.500%.
–És molt interessant això que explica.
–Insisteixo: és possible crear una eina amb una rendibilitat del 4.375% en cinc anys. I així, podem portar a Andorra a la riquesa total
–Alguns joves no saben què estudiar. Què els hi diria?
–Que estudiïn noves tecnologies, disseny i art. El disseny és molt important. Jo he creat una teoria econòmica-disseny anomenada Dissenyar bitllets, en la qual esmento que empreses amb una marca ben dissenyada han augmentat de valor un 800% des de l’any 2009. El Dow Jones Índex té una rendibilitat del +184% o l’SP500 del +207%. Durant milions d’anys, la selecció natural ha condicionat la vida i la mort. Un aspecte bell determinava salut i la capacitat per a la caça i la procreació. Fa 200.000 anys que som a la Terra vivint de manera primitiva, i el cervell ha heretat que la bellesa està relacionada amb l’eficiència. El disseny pot fer més bella la teva marca, els teus productes o els teus espais. Una marca més bella serà relacionada amb l’eficiència i generarà major rendibilitat. Així de senzill.
En relació amb les noves tecnologies, jo estudiaria codi Solidity. Hi ha sous de 500.000 euros anuals, i alguns amics treballen una mica i després fan kitesurf cada tarda en llocs paradisíacs. El Metavers s’està construint amb Solidity i serà un mercat de bilions de dòlars. També vaig estudiar a l’Escola Superior d’Art, i l’art et permet conèixer com s’escala la creativitat. Ara és notícia la nova ciutat lineal de l’Aràbia Saudita, però Arturo Soria, Le Corbusier i altres arquitectes ja van plantejar una cosa així fa molts anys. T’ho puc relacionar amb l’Andorra Deflationary Pool Fund. Altres països van dissenyar eines per a autofinançar-se com per exemple el control i shock d’oferta pausat que va fer Dubai amb el mercat de les perles a Europa i els va permetre rendiments milionaris per a després explorar el país i trobar petroli. L’eina que van crear va ser una entitat sobirana amb finalitats cooperatives. Vivim en l’economia de les idees i la creativitat les genera.
–Realment el Metavers és tan increïble com diu Facebook?
–Quan es va crear internet ningú va imaginar Airbnb i com pots allotjar-te en qualsevol lloc del món des d’una única plataforma i estructura de pagament. Ha canviat el sector serveis i financer. El Metavers és un mercat major. Agrupa tots els sectors: primari, secundari i terciari. Tinc coneguts que piquen mineral digital. Un dels millors dissenyadors del Metavers ha dissenyat la samarreta per al Metavers de la nova organització esportiva d’Esports de Miami del qual soc propietari, i ja hi ha gent demanant crèdit amb stablecoins per a emprendre en el Metavers. Nike ja sap que vendrà més samarretes digitals que físiques en uns anys. Des de Júlia, un thesis-driven portfoli focalitzat en el Metavers amb el nom de la fundadora de la ciutat de Miami, tenim un retorn del 72% en els últims 25 dies. Està tot per fer.
–Com veu el futur d’Andorra?
–Andorra és un país genial i amb una seguretat sorprenent. Visc entre Andorra i Miami, i caminar pel bosc és meravellós. Però també t’he de dir que aquest hivern canviarà Europa per sempre, i no vivim al marge de la comunitat europea i el mercat únic. Gran part del PIB d’Andorra és del sector serveis. També hi ha problemes a resoldre al país com l’habitatge. Saps que si molts habitatges antics vinculats a energies fòssils canviessin a edificacions verticals de nova tecnologia de base fusta només ocuparíem el 4% del territori ocupat aproximadament? Reduiríem el preu de l’habitatge, el consum d’aigua i els problemes de trànsit. Com et deia abans, un país petit s’adapta a major velocitat. Andorra és un referent mundial en qualitat de vida.