A LES POrTES DE LA PRECAMPANYA
Les primeres manifestacions de Cabanes de sumar Unió Laurediana generen inquietud a les files de Demòcrates
Ferran Costa, Judith Pallarés i Jordi Gallardo conversant al Consell General.
Fernando Galindo Tenir una remota idea de com s’estructuraran els pactes electorals per a les eleccions generals és com esperar que toqui el dècim de loteria. No hi ha res clar, especialment des de les files demòcrates, que observen amb molta atenció com acaba el serial a casa dels liberals.
L'home -–Jordi Gallardo– amb qui el cap de Govern, Xavier Espot, ha dit públicament que s'entén a la perfecció ha passat a una segona fila, i un sector important de Demòcrates dona pràcticament per descartat reeditar l’aliança si L'A i terceravia segellen la reconciliació. DA veu la formació que lidera Josep Pintat molt allunyada ideològicament i, especialment, hi ha una barrera que sembla insuperable com és l'acord d'associació amb la Unió Europea, on les postures de DA i terceravia són als antípodes. Europa serà un dels temes claus de la propera legislatura i el futur Govern ha de transmetre un missatge clar a la ciutadania quan aquesta sigui consultada en un referèndum. Tampoc agrada a Demòcrates els cants de sirena cap a Ciutadans Compromesos, una plataforma amb moltes sensibilitats que podria acabar fracturant-se entre simpatitzants de la línia de Josep Cabanes, futur cap de llista, afins a Judith Pallarés i partidaris de DA. CC és ara mateix molt fràgil i la unió a un partit nacional trencaria l’actual equilibri.
Les manifestacions de Cabanes no hi ajuden. La idea de recuperar terceravia i CC i mantenir l’acord de l’actual majoria no sedueix DA, fins al punt que un sector molt ampli es postularia contra aquesta possibilitat. Si L’A es fractura, els taronges es trobaran amb un dilema important: qui pot sumar més? Cabanes controla la parròquia d’Andorra la Vella i aquesta és una circumscripció vital, on el PS té opcions com va quedar demostrat a les darreres legislatives, encara que fos sota la marca D’Acord. Amb Pallarés hi ha una major afinitat ideològica, però ara mateix tot és un puzle en què les peces han d’encaixar.
Cabanes ha anat baixant l’eufòria inicial sobre un nou idil·li amb terceravia i fa uns dies precisava al Diari que sempre s’ha manifestat favorable a una línia continuista “perquè ha funcionat molt bé en moments tan dolents com la Covid i la crisi post-Covid. Una cosa sempre s’ha de començar pels fonaments i, una vegada feta l’executiva, parlarem dels passos que s’han de seguir, i un dels primers és el tema DA. S’haurà governat junts quatre anys. Evidentment ho haurà de ratificar l’executiva nova i les bases del partit. De moment no hi ha hagut cap acostament a terceravia. En tot cas, ho hauran de validar les bases del partit”.
De fet, Josep Pintat ja havia mostrat el seu escepticisme i va respondre l’oferiment amb una negativa molt clara: “Els liberals no tenen un projecte clar”.
Demòcrates ara mateix està en una situació que no li permet fer càbales sobre la fórmula que s’adoptarà per a les eleccions i després d’aquestes si els electors li tornen a donar la confiança de forma majoritària. Abans de fer qualsevol passa és necessari que una nova normalitat s’instal·li entre els liberals.
La figura de Gallardo seguirà present i compta amb la confiança de qui ha de ser el cap de llista, i a dia d’avui és molt aventurat apuntar què quedarà del partit actual. Dos sectors enfrontats podran mantenir la convivència? Els perdedors per un vot a les primàries i que s’han pronunciat obertament per Pallarés decidiran abandonar la formació? Si és així, tampoc està clar que DA vegi en Liberals el partit amb qui estructurar unes llistes parroquials per ser forts en determinades parròquies.
+
Derrocar DA
El pacte entre Espot i Gallardo va ser immediat, després d’unes eleccions en què L’A i PS van ajuntar-se amb D’Acord per derrotar el govern de DA.
L’acord amb L’A no va ser gratuït i DA va pagar el peatge d’un sector descontent i partidari d’una aliança amb terceravia. L’artífex de DA, Toni Martí, ja no hi milita i va ser una veu discordant.
Els demòcrates tenen l’opció d’intentar una victòria en solitari. L’escenari serà vital. Els núvols econòmics que s’apropen són molt negres i auguren tempesta.
L'home -–Jordi Gallardo– amb qui el cap de Govern, Xavier Espot, ha dit públicament que s'entén a la perfecció ha passat a una segona fila, i un sector important de Demòcrates dona pràcticament per descartat reeditar l’aliança si L'A i terceravia segellen la reconciliació. DA veu la formació que lidera Josep Pintat molt allunyada ideològicament i, especialment, hi ha una barrera que sembla insuperable com és l'acord d'associació amb la Unió Europea, on les postures de DA i terceravia són als antípodes. Europa serà un dels temes claus de la propera legislatura i el futur Govern ha de transmetre un missatge clar a la ciutadania quan aquesta sigui consultada en un referèndum. Tampoc agrada a Demòcrates els cants de sirena cap a Ciutadans Compromesos, una plataforma amb moltes sensibilitats que podria acabar fracturant-se entre simpatitzants de la línia de Josep Cabanes, futur cap de llista, afins a Judith Pallarés i partidaris de DA. CC és ara mateix molt fràgil i la unió a un partit nacional trencaria l’actual equilibri.
Les manifestacions de Cabanes no hi ajuden. La idea de recuperar terceravia i CC i mantenir l’acord de l’actual majoria no sedueix DA, fins al punt que un sector molt ampli es postularia contra aquesta possibilitat. Si L’A es fractura, els taronges es trobaran amb un dilema important: qui pot sumar més? Cabanes controla la parròquia d’Andorra la Vella i aquesta és una circumscripció vital, on el PS té opcions com va quedar demostrat a les darreres legislatives, encara que fos sota la marca D’Acord. Amb Pallarés hi ha una major afinitat ideològica, però ara mateix tot és un puzle en què les peces han d’encaixar.
Cabanes ha anat baixant l’eufòria inicial sobre un nou idil·li amb terceravia i fa uns dies precisava al Diari que sempre s’ha manifestat favorable a una línia continuista “perquè ha funcionat molt bé en moments tan dolents com la Covid i la crisi post-Covid. Una cosa sempre s’ha de començar pels fonaments i, una vegada feta l’executiva, parlarem dels passos que s’han de seguir, i un dels primers és el tema DA. S’haurà governat junts quatre anys. Evidentment ho haurà de ratificar l’executiva nova i les bases del partit. De moment no hi ha hagut cap acostament a terceravia. En tot cas, ho hauran de validar les bases del partit”.
De fet, Josep Pintat ja havia mostrat el seu escepticisme i va respondre l’oferiment amb una negativa molt clara: “Els liberals no tenen un projecte clar”.
Demòcrates ara mateix està en una situació que no li permet fer càbales sobre la fórmula que s’adoptarà per a les eleccions i després d’aquestes si els electors li tornen a donar la confiança de forma majoritària. Abans de fer qualsevol passa és necessari que una nova normalitat s’instal·li entre els liberals.
La figura de Gallardo seguirà present i compta amb la confiança de qui ha de ser el cap de llista, i a dia d’avui és molt aventurat apuntar què quedarà del partit actual. Dos sectors enfrontats podran mantenir la convivència? Els perdedors per un vot a les primàries i que s’han pronunciat obertament per Pallarés decidiran abandonar la formació? Si és així, tampoc està clar que DA vegi en Liberals el partit amb qui estructurar unes llistes parroquials per ser forts en determinades parròquies.
+
Derrocar DA
El pacte entre Espot i Gallardo va ser immediat, després d’unes eleccions en què L’A i PS van ajuntar-se amb D’Acord per derrotar el govern de DA.
Desgast
L’acord amb L’A no va ser gratuït i DA va pagar el peatge d’un sector descontent i partidari d’una aliança amb terceravia. L’artífex de DA, Toni Martí, ja no hi milita i va ser una veu discordant.
Tempesta econòmica
Els demòcrates tenen l’opció d’intentar una victòria en solitari. L’escenari serà vital. Els núvols econòmics que s’apropen són molt negres i auguren tempesta.
UN FEU DEL PS ARA EN MANS DEMÒCRATES
Una de les peces claus és Andorra la Vella. Històricament, havia estat feu de l’esquerra fins que Marc Forné
–que es va erigir en un polític imbatible– va aconseguir conquerir la capital i deixar-la en mans del PLA.
–que es va erigir en un polític imbatible– va aconseguir conquerir la capital i deixar-la en mans del PLA.
Des d’aleshores només Rosa Ferrer va aconseguir trencar aquesta tendència. Ara hi manen els Demòcrates –molts d’ells exmilitants d’aquell PLA– i el PS no ha aconseguit recuperar aquest bastió. Però amb números a la mà, Demòcrates no es pot confiar perquè tot és possible.