Escrit per:
M.P.A. / Foto: Facundo Santana
La primera preocupació dels contractistes d’obra és trobar una solució definitiva al tema dels abocadors. A més, demanen que l’augment de preus de les matèries primeres i del gasoil es pugui veure repercutit en uns contractes menys rígids. Amb l’Administració no se n’han sortit i amb els privats, en algun cas sí.
Any d’encariment de materials i retard en els subministraments. Com estan aquests temes actualment?
Quan vam tornar a l’activitat després de la pandèmia, vam viure un creixement considerable del preu de les matèries primeres. Això es va viure durant el 2021, més accentuat cap a finals d’any. I ens vam trobar amb una problemàtica afegida de manca de subministrament de materials. Des de l’Acoda es va demanar tenir en compte aquesta situació excepcional i que tota aquella obra contractada ja en aquell moment pogués ser revisada en dues clàusules: revisió de preus per l’increment desmesurat de preus de les matèries primeres i revisió de la clàusula de penalització per l’incompliment de termini en el lliurament de l’obra.
A l’arrencada del 2022, el primer trimestre, va esclatar la guerra a Ucraïna. Ens va suposar un encariment encara més considerable de les matèries primeres i també va afectar el tema energètic, el gasoil, i per tant va ser un altre punt a posar sobre la taula perquè també ens va afectar amb un increment de preus. L’Acoda va demanar entendre aquesta situació tant al sector públic com al privat, de cara a propietaris i promotors, intentar renegociar aquelles clàusules i partides per no tensionar tant l’economia de les empreses constructores que estaven assumint la variació de preus. I vist que altres països també ho havien fet, l’Acoda va demanar aquesta possible revisió de preus a nivell de contrac-tació.
I han pogut arribar a acords?
Els preus continuen pujant sense tenir previsió d’una possible estabilització a curt termini. Són preus alts. Hi pot haver alguna variació poc significativa d’algun material en concret. D’altra banda, del neguit manifestat a l’Administració la resposta va ser negativa i de cara al privat, en alguna obra i en alguna partida en concret sí que hi ha hagut una bona entesa i s’ha pogut solucionar el diferencial de preu, però majoritàriament no ha estat possible.
La no-estabilització de preus implica que quan les constructores han d’elaborar un pressupost i han d’agafar un compromís amb la propietat i firmar un contracte de preu final d’obra cal explicar i consensuar i treballar sobretot conjuntament les dues parts perquè es pugui fer un contracte de forma equilibrada, sobretot en les clàusules vinculades al preu.
Això té a veure amb els concursos d’obres que han quedat deserts?
Té molt a veure. Estem vivint una situació totalment excepcional, mai viscuda fins ara, i per tant l’Administració ha de contemplar aquesta situació. Queden deserts pel compromís amb l’Administració d’establir un preu. Si el contracte és molt rígid i no es té en compte aquest context es fa difícil que l’empresa tingui la tranquil·litat i pugui treballar amb les condicions que al final la pròpia Administració requereix i demana. Un dels motius pot ser aquest.
Un altre motiu pot ser que les empreses tinguin massa feina i no puguin arribar a tot?
Dependrà de com està estructurada l’empresa. L’interès per treballar amb l’Administració hi és i al sector no li agrada que es quedin els concursos deserts, però cal analitzar el perquè. I un dels motius és aquest: si el model de contracte no contempla la situació complicada que estem patint, l’empresa ha d’assumir aquest risc... Quan demanem als proveïdors pressupost i no ens donen garanties que es puguin mantenir per un període llarg a curt o mitjà termini... Per tant és important l’adaptació de contracte.
Hi hauria d’haver més empreses de construcció?
Si mirem Estadística, podem veure l’obertura d’establiments del sector de la construcció. Hi ha hagut un increment significatiu. S’ha activat molt i tenim molt volum de feina, tant de reforma com d’obra nova. Hi ha molta empresa nova creada perquè hi ha hagut molta demanda de reforma. Un cop passada la pandèmia, molta gent va activar fer reformes a casa. La situació ens ha portat a un creixement de l’activitat. Ho valorem positivament i estem contents.
La solució provisional sobre l’abocador, és suficient, crea incertesa encara en el sector?
El més important per a nosaltres és que és un tema que s’ha de tractar a nivell de país. És un problema nacional que ens afecta a tots i que hauria de treballar el Govern conjuntament amb els comuns. Estem preocupats. Ara ens està donant servei l’abocador de Maià, però venim del tancament de Beixalís. Tota aquella obra que teníem contractada d’excavació i desmunt també ha patit un diferencial de preu perquè hi ha hagut un canvi d’abocament. Una situació que s’afegeix a l’augment de preus de les matèries primeres. És un factor més. De tota manera, la Massana ha fet una obertura puntual perquè li quedaven uns cúbics per esgotar la seva capacitat però a final d’any tancarà. El del Maià estarà obert fins a les primeres nevades. Llavors tancarà. De moment se’ns ha plantejat buscar un centre de transferència, un terreny per dipositar temporalment aquestes terres durant l’hivern per després tornar-les a transportar cap al del Maià.
Quins efectes provocarà tot això?
L’aspecte econòmic quedarà afectat pel que representa haver de fer doble abocament. Perquè suposa un transport inicial i una taxa per deixar temporalment aquelles terres, una posterior càrrega del material i transport a Maià i pagar la taxa corresponent. A curt termini, pot ser la solució més fiable però també s’ha de traslladar la repercussió de preu. Això suposarà un encariment del preu de les excavacions. I l’altre factor és l’impacte sobre les polítiques de medi ambient encaminades cap a la sostenibilitat, i haver de fer doble transport hi aniria en contra.
Així doncs, la solució és...
La solució més idònia seria que cada Comú tingués el seu propi abocador, si bé és cert que cada parròquia territorialment té les seves particularitats, però la solució més òptima seria trobar tres abocadors emplaçats estratègicament a nivell de país, dos recollirien les valls del nord, i un a la part del sud. És la resposta que a mitjà i llarg termini desitjaria l’Acoda. Una solució lligada als tres abocadors seria aplicar una taxa única, uniforme, la mateixa. El tema abocadors ens preocupa seriosament perquè l’hem d’arreglar de forma imminent. Aviat reprendrem les reunions amb Govern i comuns per parlar-ne.
Què passarà doncs quan tanqui el del Maià amb les primeres nevades?
El primer efecte és que totes aquelles obres que s’hagin de començar pot ser que s’hagin d’esperar fins a trobar una solució i les que estan en curs, caldrà valorar. Desconec quantes obres tenim en aquesta fase en concret. No és una aturada de la construcció. Es veuran afectades les obres que es trobin en la fase d’excavació.
Hi ha qui parla de boom immobiliari i tem que pugui esclatar una bombolla. Com es veu des de l’Acoda?
Tocaria més que en parlessin propietaris, inversors i promotors. Tenim molt volum de feina, estem en una situació que ens recorda situacions viscudes anteriorment i que això ens pot portar a una crisi o a un esclat de la bombolla immobiliària. La sensació es pot tenir. No tenim interès a manifestar-nos en aquest sentit, però som molt prudents. Cal esperar, observar i veure què passa. Aquesta situació tan excepcional que estem vivim ens ha ajudat a aprendre que les coses poden canviar. La sensació que hi ha és que tot i que hi ha tant volum d’obra en marxa i tanta demanda a nivell de pisos, les circumstàncies són molt diferents. És molt difícil valorar cap a on anem i què pot acabar esdevenint.
La superfície d’obra nova visada durant el primer semestre ha estat molta, 200.279,33 metres quadrats. Com valoren aquesta dada?
Per a nosaltres és una bona notícia en el sentit que és futura possible obra i ens dona bones perspectives i vol dir que l’entrada de projectes encara hi és. Cal veure quin és el volum d’obra que s’acaba tirant endavant, que s’acaba aprovant i que per tant es dona llicència urbanística, i és aquí on nosaltres entrem a construir. És un punt de partida i ens dona bones perspectives, caldrà veure com evoluciona.
I pel que fa a la mà d’obra, hi ha dificultats a trobar-ne?
La problemàtica sempre ha estat, i ara encara es manifesta més pel volum de feina que tenim. Necessitem més treballadors. Tot i així després de la pandèmia hi va haver treballadors que van canviar d’un sector a l’altre. Hi va haver un moviment que no és habitual perquè el sector de la construcció és una activitat força dura, és una feina física, treballes a la intempèrie en molts casos. Comporta els seus riscos. No és habitual el canvi, però amb la pandèmia hi va haver sectors més afectats, hoteleria i restauració, i hi va haver entrada de gent d’aquests sectors.
Els salaris són competitius?
Sí. Si mires la mitjana de salaris al sector construcció són competitius. Hi ha sectors amb molta més rotació perquè la gent canvia de feina perquè potser són 50 o 100 euros més. Això és molt significatiu, vol dir que està passant alguna cosa i cal veure què. A nivell construcció, no és així. En situacions amb molt volum de feina les empreses augmenten sous i encara fidelitzen més els treballadors.