logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo
star Bookmark: Tag Tag Tag Tag Tag
Spain

La pressió legal força la indústria càrnia a regularitzar el 81% dels seus falsos cooperativistes

La indústria càrnia catalana s'ha vist obligada a revisar completament el seu model laboral, discutit pels sindicats i assetjat per la Inspecció de Treball. Segons les dades de la Generalitat, el març del 2018 hi havia 32.344 persones que treballaven en aquesta indústria, de les quals 9.548 ho feien sota el règim dels autònoms. Per poder treballar, s'havien d'inscriure en cooperatives que la inspecció va considerar fraudulentes. Actualment, el 81% d'aquests falsos cooperativistes han estat regularitzats. Alguns sindicats creuen que encara queda feina per fer, i lamenten que no es reconegui l'antiguitat dels treballadors.

La gran regularització del sector és vista per la Generalitat com un canvi de cicle. Ho és per la quantitat de treballadors als quals els han estabilitzat la situació laboral: 6.202 segons les dades de la Generalitat, als quals cal sumar els 1.580 treballadors de Grupo Jorge que la setmana passada van ser integrats definitivament a la plantilla. En total, el 81% dels autònoms que hi havia el març de l'any passat han estat regularitzats. Però també és un canvi de cicle, expliquen des de l'Administració, perquè després de les inspeccions laborals el sector va entendre que havia de regularitzar els seus treballadors, i amb prou feines va litigar amb la Inspecció de Treball.

“La dinàmica ha estat la de la regularització voluntària, una vegada es van fer els requeriments per part de la inspecció, en la majoria dels casos les empreses ho van acceptar”, explica Josep Ginesta, secretari general de Treball, Assumptes Socials i Família. Ginesta assegura que els propers mesos les empreses continuaran regularitzant contractes, i destaca que, contràriament a les pors que tenia el sector, ni la indústria ha deixat de créixer per haver de contractar els falsos cooperativistes, ni ha hagut d'acomiadar personal. “Al contrari, s'han mantingut els llocs de treball”, afirma.

El procés per culminar aquest canvi del model productiu no va ser fàcil. Va començar el 2016 amb les protestes i denúncies dels treballadors dels escorxadors i les sales d'especejament dels voltants de Vic, avalats per sindicats petits (primer el sindicat COS i l'associació Càrnies en Lluita, i més tard s’hi van sumar la UGT i CCOO). Els empleats van revelar que per treballar en la indústria càrnia havien de cotitzar en el règim dels autònoms i entrar en unes cooperatives en què no tenien ni veu ni vot.

Els sindicats van denunciar que les cooperatives eren en realitat estructures dependents de les empreses càrnies, que servien per reduir els costos de personal: sota el règim dels autònoms, i a través de les cooperatives, els treballadors es pagaven les quotes a la Seguretat Social, el transport i el material. Els horaris es podien allargar fins a les deu o les dotze hores al dia, i els empleats no tenien la mateixa cobertura social que si estiguessin contractats en el règim general. Finalment, l'empresa no tenia per què donar vacances pagades a un personal que, sobre el paper, era un soci autònom.

Els sindicats recorden a més que la precarietat en el sector —amb sous entre els 900 i els 1.100 euros al mes, als quals calia descomptar les despeses d’autònom— i el fet que la majoria dels treballadors fossin immigrants acabats d’arribar, dissuadien els empleats a l'hora d'enfrontar-se a l'empresa. “Eren condicions laborals molt febles, quan un cooperativista perdia la feina no tenia atur, i anava directament a la xarxa dels serveis socials”, afegeix Ginesta.

Dues grans inspeccions el febrer del 2018, i la modificació de la llei de cooperatives de Catalunya per identificar els fraus, van ser el tret de sortida per al procés de regulació. Tot i que els sindicats grans ho celebren, algunes centrals lamenten que no s'ha fet justícia amb tots els treballadors. “Els han passat al règim general, però no se'ls respecta l'antiguitat i les condicions no han canviat tant”, afirma Montse Castañé, representant del sindicat COS i una de les artífexs de la lluita sindical a l’escorxador Esfosa. Aquest sindicat, Càrnies en Lluita i CCOO han denunciat a més que les empreses no abonen les quotes a la Seguretat Social que van haver de pagar els treballadors quan eren cooperativistes, i preparen accions davant la justícia. La Generalitat recorda que, en haver-se fet una regularització voluntària, les companyies no estan obligades a la devolució de les quotes.

Els treballadors: “La cosa va canviant a poc a poc”

A les portes de l'escorxador Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga (Osona), l'activitat a l'agost és menor però no s’atura. En aquest centre, propietat de Grupo Jorge, es maten una mitjana d’11.000 porcs al dia, uns 800 cada hora. Catalunya, amb la comarca d'Osona al capdavant, és la principal zona productora de carn de porc d'Espanya, amb més del 40% del mercat. El negoci, a Catalunya molt enfocat a l'exportació, representa el 2% del PIB, però això no treu que molts treballadors denunciessin la precarietat als escorxadors i les sales d'especejament. Després de la tasca feta pels sindicats i la Inspecció de Treball, molts han passat d'autònoms a contractats. “La cosa va canviant a poc a poc, ara tots tenim contracte, atur, vacances. Però a la meva nòmina continua posant 1.000 euros al mes”, explica la Mawi, de 49 anys, que treballa vuit hores al dia a l'escorxador. “Estic contenta pel contracte, ara faig el meu horari i ja està. Però no tenim pagues extres”, afegeix la Beauty, una treballadora de la neteja de la sala d'especejament. El Grupo Jorge, un dels més importants del sector, va arribar a amenaçar de traslladar les seves empreses fora de Catalunya per esquivar la llei de cooperatives. Tanmateix, a començaments d'agost va internalitzar definitivament 1.580 falsos cooperativistes.

All rights and copyright belongs to author:
Themes
ICO