També coincidirem que el canvi climàtic hi té alguna cosa a veure.
I també coincidirem que d’una forma o d’un altra tots hi tenim una bona part de culpa.
Perquè la forma que actuem envers la natura, la forma com la respectem, influeix o bé positivament o bé negativament.
El funcionament de la societat en el seu conjunt afecta negativament l’entorn natural, i en conseqüència el nostre planeta.
Al nostre territori cada cop hi ha menys boscos, a causa sobretot d’una construcció excessiva. Tenim un concepte erroni de creure que ja tenim prou entorn natural, que si eliminem arbres que ens destorben per fer construccions en qualsevol lloc no passa res, fins al fet que considerem que podem explotar els nostres recursos naturals fins a l’infinit. Tenim molts aficionats als esports. Caminants de muntanya, seguidors del ciclisme, o assidus al gimnàs. Molts es vanaglorien de les seves capacitats esportives, però alhora utilitzen el cotxe diàriament per fer trajectes que es podrien fer caminant o amb autobús, buscant infinitats d’excuses que finalment es converteixen en una forma de comoditat excessiva.
Podem parlar dels carrers. Uns carrers que sembla que s’ho empassen tot. Tot i els serveis de neteja dels comuns, la gent no és prou conscient que no s’ha de llençar res a terra. I tampoc les burilles, element habitual a les nostres voravies, que van a parar al riu, i finalment al mar, contaminant i afectant de forma directa els peixos. I si parlem del reciclatge ens trobem amb el mateix. Perquè el fet ja no és tant reciclar, que qui més qui menys ja ho fa, sinó què fem per reduir els residus. Cal ser curosos a l’hora de fer la compra, per evitar arribar a casa i llençar un volum important d’envasos o plàstics que protegeixen els productes.
Fa poc vaig veure que un centre comercial d’Andorra demanava als clients que portessin els envasos o tàpers per comprar la carn i no haver d’embolicar-la. Representa una bona iniciativa, però costarà canviar els hàbits dels ciutadans.
