Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Els bisbes catalans, molestos amb la posició de la Conferència Episcopal contra l'amnistia

BarcelonaNi a favor ni en contra. Amb un tema tan delicat com el de l'amnistia, els bisbes catalans han consensuat un posicionament neutral que divergeix del que aquest dijous va fer la Conferència Episcopal Espanyola en boca del seu secretari general. En un comunicat fet públic aquest divendres per la Conferència Episcopal Tarraconense, que aplega tots els bisbats catalans, els representants del clergat del Principat avisen que "atiar el partidisme o alabar una determinada posició no és ni bo ni, malauradament, nou". I per això defensen que l'Església mantingui "una neutralitat edificant i respectuosa", sobretot tenint en compte que aquesta és una societat "plural".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Fonts eclesiàstiques consultades per l'ARA expliquen que no van agradar les paraules de César García Magán en què expressava que l'amnistia no era adequada perquè "no som davant una situació excepcional que faci imprescindibles eines excepcionals". Per això van decidir fer el comunicat conjunt d'aquest divendres. En tot cas, matisen que les polèmiques declaracions de García Magán eren una "valoració jurídica personal del tema", és a dir, que no representaven ningú més que a ell (i més tenint en compte que el màxim representant de l'Església espanyola, Joan Josep Omella, ho és també del bisbat de Barcelona). També remarquen que el mateix representant espanyol va afegir que això "no implicava ni negar ni donar suport a l’amnistia", en el joc d'equilibris que va fer responent als periodistes, de la mateixa manera que va sostenir que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, "encara no havia posat damunt la taula el tema".

El comunicat dels bisbes catalans subratlla que la neutralitat de l'Església només es pot "trencar" en un supòsit: "quan es lesiona el dret a la dignitat de l'ésser humà", que recorden que és el centre de la doctrina cristiana. Per tant, posicionaments sobre el tema de la institució eclesiàstica no haurien de tenir lloc, segons la nota difosa. "L’Església sempre es guia per afavorir la igualtat, la cordialitat, el diàleg i el treball per fer una societat nova i bona".

La diferència amb els indults

Ara bé, la neutralitat de l'Església no sempre ha estat igual: en el cas dels indults, els bisbes catalans s'hi van manifestar a favor i es van refermar en "el diàleg sempre com a via efectiva que dona resposta a l'esperança de resoldre les divisions". Durant el Procés, bisbes com el de Barcelona abans del 9-N, llavors el cardenal Lluís Martínez Sistach, va ser un dels grans defensors de les aspiracions nacionals catalanes i del referèndum. Fins i tot els bisbes catalans van posicionar-se a favor que "fossin escoltades les legítimes aspiracions del poble català" i la seva "legitimitat nacional", sense posicionar-se a favor de la independència. Qui sí que va fer pública la posició favorable va ser el llavors bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el de Solsona, Xavier Novell.

Els anteriors presidents de la Conferència Episcopal no havien tingut problemes per carregar contra l'independentisme. Ho havia fet el cardenal Rouco Varela opinant que "l'independentisme no concilia amb la consciència catòlica" i el seu successor, el cardenal Blázquez, que va definir la declaració d'independència del Parlament del 2017 d'"un fet greu i pertorbador". També un exvicepresident de l'Església espanyola com el cardenal Cañizares va apuntar que els independentistes eren "generadors d'odi", una actitud que va considerar que "no era cristiana".

Actualment, el que el clergat català demana és "neutralitat", també a l'Església espanyola, i fa una defensa del "diàleg". Fonts de la institució a Catalunya asseguren que les paraules del secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola "van sorprendre" i causar certa incomoditat entre el clergat perquè entenen que va superar "l'àmbit d'actuació de l'Església". Precisament, diversos bisbes catalans preguntats per aquest diari no s'han volgut posicionar personalment perquè creuen que "ultrapassa" els límits i s'entra en el terreny de la política.