Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Entrevista: «La gent se sol tancar en banda i no li dona una oportunitat als NFT»

Martí Farrero és un estudiant de quart d’ESO que ha creat un projecte anomenat NFT Solidarity Gallery (galeria solidària d’NFT), amb l’objectiu de vendre obres d’artistes del país i donar els beneficis a Unicef Andorra i la Creu Roja, concretament per al programa d’ajuda a Ucraïna. La galeria es pot visitar a la web Oncyber i les obres es poden comprar a la plataforma OpenSea.

–Qui ha participat en el projecte?
–La galeria està formada per sis obres de Pere Moles, Natàlia Montané, Georgina Lladós, Yurena Sequera, Patrick Morlaes i Paula Franco. Estic molt agraït amb tots, perquè cadascú ha aportat alguna cosa única. Sequera i Lladós, per exemple, fins i tot han creat una obra especialment per al projecte. Tots ells m’han cedit les seves creacions i m’han donat els drets per vendre-les. 

–Com va sorgir la idea de crear una galeria?
–Enguany havia de fer un treball de fi de curs per a l’institut, concretament un Projecte Integrador, i em vaig inspirar en Anna Huete, una noia que treballa a una galeria d’art en la qual venen NFT. L’empresa és molt important, ja que pertany a Pablo Rodríguez-Fraile, un col·leccionista d’art que va comprar una obra de Beeple per 67.000 dòlars i la va vendre per 6,6 milions de dòlars. Huete m’ha ajudat molt, perquè sempre li he demanat consell a ella i, al cap i a la fi, he intentat fer una versió a escala petita del seu treball.

–Com va decidir posar els preus de les obres?
–Primer volia realitzar una subhasta, però no només no soc cap expert, sinó que preferia que la gent oferís el que estigués disposada. La blockchain que vaig utilitzar no m’ho va permetre sense l’opció que el comprador pagués les transaccions i eren molts diners. Per tant, vaig canviar la blockchain, però com aquesta no em permetia l’opció de subhasta vaig preguntar als artistes per quants diners solen vendre les seves obres i vaig posar un preu aproximat.

–Per què per a Ucraïna?
–Quan vaig començar el treball s’estava iniciant la guerra i va venir un company de classe d’Ucraïna que ens explicava tot el que estava passant. Em va impactar molt i vaig decidir aportar la meva part.

–Per què va decidir usar el format d’NFT?
–Perquè et dóna l’opció de fer més còpies, acció que a l’art tradicional no es pot fer. Tanmateix, al final només vaig decidir fer una còpia perquè cada peça tingués un valor únic per als propietaris. De fet, una vegada realitzada la compra es pot visualitzar que ets l’única persona al món que té l’obra. A més, també vaig decidir utilitzar els NFT perquè m’agrada aquest món i volia entendre’l millor.

–Creu que els NFT són el futur?
–Aquesta tecnologia ha anat evolucionant cada cop més i continuarà augmentant el seu valor, però no crec que es mengi l’art tradicional. 

–Andorra està preparada pels NFT?
–Al ser innovador, la gent se sol tancar en banda i no li dona una oportunitat als NFT, però a poc a poc s’està posant de moda i més gent s’introdueix en aquest món.