És evident que menjar i beure és un capítol important de les despeses de la casa. Com ho és el consum d’oli d’oliva en una terra que l’ha fet emblemàtic. Per tant, no hauríem de sentir-nos traïdors en ajustar el nostre pressupost, reduint-ne el consum. Perquè tot el que puguem fer, racionalment, per disminuir-lo, acabarà anant en benefici nostre.
I dic racionalment, perquè la lluita ha de començar atacant el malbaratament. El que es produeix, per exemple, quan preparem una amanida i l’oliem amb el setrill podent-ho fer amb un esprai que, al marge de llençar menys oli, el reparteix regularment, evitant o reduint l’acumulació al fons del plat. Però ull, parlo dels esprais que podem carregar i, per tant, no incorporen productes estranys.
Però la cosa no acaba aquí. Que no sols d’amanides vivim els humans. I si mirem la llista de tècniques de cocció, només el bullit prescindeix de l’oli (o el greix) a l’hora de dur la cassola al foc. Si analitzem el rol de l’element greixós, veiem que una de les seves funcions primordials és permetre coure aliments a més de 100 °C, punt d’ebullició de l’aigua. Una possibilitat que permet, en el cas del fregit, enrossir la superfície dels ingredients i en l’estofat, transformar i combinar-ne les molècules tot desenvolupant nous sabors. Dues accions en les quals el greix – i, per tant, l’oli – juga només el paper de transmissor de calor, podent ser recuperat al final del procés (com oli o en forma de fons de cocció) per a una nova preparació.
Tenim doncs la possibilitat de substituir el car oli d’oliva per qualsevol altre greix vegetal que alleugereixi la nostra butxaca. Val la pena, no?
El consell és clar. Reservar l’oli d’oliva per a amanir, i recórrer als altres (gira-sol, raïm, colza, etc.) pels processos de cocció. Això sí, tractant-los amb la mateixa cura. Essent generosos en la proporció oli/material a fregir per a garantir un millor control de la temperatura. No ultrapassar els 180 °C durant el fregit/cocció. Assecar els productes abans de ficar-los a fregir. Filtrar bé l’oli un cop refredat i abans de reutilitzar-lo. Retirar-lo quan enfosqueixi, en comptes d’afegir-hi oli nou.
Recordeu que es tracta d’estalviar, però menjant igual de bé. Que els estalvis no ens mengin les estovalles.
