Escrit per:
A. Luengo / Foto: Facundo Santana
Per primera vegada parla de les tortuoses primàries liberals, que es van decidir per un sol vot a favor de Josep Maria Cabanes. Serà el candidat a les generals en detriment de Judith Pallarès, que segons la versió de Gallardo va ocultar fins a l’últim moment la intenció de concórrer. El Congrés del 22 de juny ha de posar pau al galliner.
Va dir que deixaria la presidència després del congrés del 29 de maig i ara resulta que no. Hi ha qui pensarà que tot això està previst.
Doncs la veritat és que no. Sempre he defensat que davant d’unes eleccions generals el candidat havia de tenir l’opció d’exercir la presidència. Tampoc no volia que se sentís incòmode perquè una persona que s’havia postulat fins a l’últim moment per ser candidat continués com a president tot i que encara no hagués expirat el mandat de dos anys.
Però canvia d’opinió.
Hi ha un canvi de guió, perquè quan faig el pas enrere semblava que només hi havia d’haver una candidatura. Després en surt una altra, la de Josep Maria Cabanes, que és la que acaba guanyant. En un primer moment no vam parlar d’això, i va ser la setmana passada que parlem i em manifesta que ell vol que continuï com a president. Porto 11 anys com a president de Liberals, però 22 com a militant, amb o sense càrrec, em sento molt identificat amb aquest partit i hi he estat sempre a disposició per al que sigui. Sempre hi seré, per al que se’m necessiti, però que ningú no hi vegi coses rares, no estava ni previst ni escrit, i no estic al darrere de la candidatura de Josep Maria Cabanes.
Ni al darrere ni tampoc al costat?
La candidatura surt quan jo ja he dit que no em presento. És llavors quan em truquen per dir-me que ell està disposat a concórrer a les primàries. La política té aquests girs de guió.
De fet, vostè també havia dit que es presentaria a les primàries, abans de desdir-se’n. Per què?
Abans de decidir-me volia parlar amb el meu nucli més proper, volia saber si comptava amb el seu suport o no i si legítimament algun d’ells tenia la intenció o el desig de presentar-s’hi. El que no volia de cap manera era unes primàries fratricides, enfrontant-me a algú del meu cercle més proper, i això aquest cercle sempre ho ha sabut. Quan vaig tenir clar que era així, vaig comunicar que em presentava.
Doncs estava equivocat. Això, o el van enganyar.
Quan a mi se’m diu fins a tres vegades en diverses reunions que tinc tot el suport d’aquest nucli de confiança i que ningú no té la intenció de fer aquest pas, la sorpresa és que just el dia que dic que em presento, una d’aquestes persones del nucli més estret –insisteixo, amb tota la legitimitat– es postula com a candidata. En aquell moment, sí, em vaig sentir enganyat, sí.
I no podia continuar endavant amb la seva candidatura?
El que no volia era una lluita interna que desgastés el partit. A l’hora de prendre la decisió aquest era un factor, però n’hi havia també d’altres, personals i familiars. Amb aquest canvi de circumstàncies i veient que persones del meu cercle polític de confiança m’han enganyat, perquè m’han dit una cosa i després n’han fet una altra, decideixo retirar-me.
En aquest cercle, hi inclou Judith Pallarès?
I tant. Fa molts anys que hem fet política junts. De fet, des que reformulem el partit per rellançar-lo, ella en aquell moment no estava al país, la contacto, li dic que ha de ser un actiu per reflotar el partit, i treballem de forma molt estreta, primer el 2015 i després el 2019, i la intenció era continuar com havíem fet fins ara. A mi aquesta situació m’incomoda i influeix en el meu canvi de decisió. Entenc que algú tan proper presentés una candidatura, posava en qüestió el meu lideratge. Torno a dir que té tota la legitimitat, però també crec que això s’hauria d’haver dit des del principi i no esperar precisament al dia que jo em presento per anunciar la candidatura alternativa.
Hem de creure que per a vostè va ser una sorpresa absoluta.
Mesos enrere n’havíem parlat, i m’havia manifestat que ho estava valorant, a la vista que el comitè de la Massana l’animava a fer el pas. El que aleshores li dic és que per a mi és determinant a l’hora de decidir si jo mateix em presento o no. Unes primàries entre Pallarès i algú altre, o entre aquest altre i jo mateix, eren no només legítimes, sinó saludables, perquè en això consisteixen les primàries. Però quan en parlem fins a tres vegades, l’última pocs dies abans de fer jo el pas, i totes tres em diu que no té intenció de presentar-s’hi, i se’m diu a més que la decisió que jo prengui tindrà el seu suport, només em puc sentir enganyat. Hauria preferit que se m’hagués dit de bon principi.
Enfrontar-se a Pallarès, no era una opció?
No. Però no per por a perdre les primàries, perquè vaig ser jo qui va encarregar al congrés d’instituir les primàries: considerava i considero que és el procediment correcte per elegir el candidat. Ara bé, el que de cap manera no té cabuda, el que no comparteixo en absolut, és que les primàries acabin plantejant-se entre persones del mateix sector o corrent o projecte.
Si Pallarès no s’hagués presentat, vostè no hauria retirat la seva candidatura.
Correcte.
A què atribueix vostè el seu canvi de posicionament?
Si he de creure el que ella manifesta el dia de l’executiva, quan jo dic que em presento i poc després ella intervé i diu que també té pensat concórrer-hi, ella insisteix que hi ha un comitè, el de la Massana, que li demana que ho faci, i que hi ha persones que pensen que un perfil com el seu pot ser garantia de millors resultats, a la vista que el meu perfil està massa enfocat a sectors econòmics i amb certa proximitat o connivència amb els postulats de DA.
En el discurs del dia de les primàries, Pallarès proposava fer un “gir progressista i feminista” al partit.
El discurs del feminisme avui dia només el defensen els partits ancorats al segle XX i amb postulats anacrònics: comunistes, republicans, socialistes... Crec que no han evolucionat al mateix ritme que la societat. Des de Liberals parlem de drets i de llibertats de les persones, independentment de si són dones o són homes. Aquest Govern ha fet passos decidits cap a la igualtat, tenint molt present que existeix en molts àmbits una bretxa que s’ha de resoldre. Però no crec que el partit necessiti fer bandera del feminisme, Liberals ha sigut pioner a treballar per la igualtat, hem tingut presidentes de grup parlamentari, ministres, i de fet la primera consellera general, la senyora Mercè Bonell, militava a les files liberals.
Vaja, que Liberals no és feminista.
Amb això vull dir que el partit no necessita posar-se l’etiqueta de feminista per demostrar que treballa per reduir aquesta bretxa. La ideologia liberal no parla de feminisme, sinó d’igualtat entre les persones, independentment del gènere, les tendències sexuals, la religió, etc.
També reivindicava Pallarès la cultura del pacte.
Això està molt bé dir-ho ara. Però jo em remeto als fets. I em sorprèn que sigui ella qui reivindica la cultura del pacte com si no s’hagués practicat a bastament aquests últims anys. Estem en una legislatura de coalició a partir d’un pacte que, per cert, quan es va proposar dintre del partit, ella hi va votar en contra. El que vull dir és que l’important no són les paraules, sinó els fets.
L’acostament a Terceravia que Cabanes ha més que insinuat tampoc no pot ser interpretat en un sentit progressista.
Però sí dintre de la cultura del pacte. S’ha de poder parlar de tot i amb tothom, nosaltres vam ser capaços de fer un pacte electoral amb el PS, i després vam saber pactar amb DA i CC per donar estabilitat i governabilitat al país. Aquesta és l’autèntica cultura del pacte. Evidentment, a partir d’una base programàtica i ideològica. Quan es parla d’acostaments a Terceravia el que hi ha és un diàleg amb ells com hi ha hagut amb altres forces. El senyor Cabanes vol veure de quina manera aquest diàleg que vam tenir en el passat amb Unió Laurediana es pot recuperar ara amb Terceravia.
La sensació des de fora és que la candidatura de Cabanes es va gestar a correcuita per impedir que Pallarès arrasés.
Miri, jo me’n vaig assabentar de camí cap a Londres. Aquell mateix matí acabava de confirmar que no em presentava a les primàries. Entenc que algú pot arribar a pensar o s’ha dedicat a fomentar la idea que en el moment que renuncio vaig a buscar Josep Maria Cabanes per la relació personal, bona, que hi tinc... Doncs ho respecto, però és que no ha sigut així.
No hi té res a veure, doncs.
Els vaig dir que em semblava molt bé però que com a president de Liberals en funcions m’havia de mantenir al marge del procés. I és el que he fet fins ara. De cap manera no volia influir en les primàries. El que sí que he fet, de la mateixa manera que els consellers generals van dir públicament que el seu suport era per a la Judith, ha sigut comunicar internament a qui m’ho ha demanat que el meu és per a Josep Maria Cabanes. Però no faig cap declaració com a president a favor de cap candidat ni em dedico a buscar suports per a cap candidat.
Una altra sensació des de fora: que es va mobilitzar la vella guàrdia per enfortir la candidatura de Cabanes. Que era el candidat de l’‘stablishment’.
És cert que té una bona relació personal amb mi, també amb la secretària general, però no em consta que fos ella qui el va anar a buscar. Va rebre suport d’històrics, és cert, però també la Judith va obtenir el de Marc Forné, sense anar més lluny. Tots dos van buscar legítimament suports per guanyar les primàries.
Al mateix Cabanes se li va escapar que l’havien anat a buscar des de l’executiva. Molt neutral no sembla.
Crec que això va ser un lapsus linguae del senyor Cabanes. Pel que m’ha explicat, es referia que sempre que hi ha hagut processos electorals –a les eleccions del 2019 vam estar fins a l’últim moment que fos el nostre candidat a les territorials d’Andorra la Vella– les executives l’han tingut molt present per comptar-lo com a possible candidat. No em consta que cap membre de l’executiva en funcions l’anés a buscar directament.
La polèmica pel vot delegat tampoc no ha sigut exemplar.
La delegació de vot està previst als estatuts. Una altra cosa és concretar quin era el grau de delegació de vot que es podia fer. I de quina manera s’havia de justificar la delegació. Hi va haver una discussió de la qual jo no vaig formar part. Al final les parts van convenir com s’havia de fer, però el que no es podia pretendre és que no hi hagués vot delegat, perquè els estatuts així ho preveuen.
No hauria sigut sensat comptar amb Pallarès per a la presidència? O tan incompatibles són els projectes que no se la pot integrar?
La seva prioritat era que jo continués com a president. Si no hagués sigut així, s’obria un nou escenari en què no descartava parlar amb la Judith. Però a partir del moment que jo accepto continuar, aquesta opció decau. Respecte a la possibilitat d’incloure d’alguna manera la Judit en el si de l’executiva, el cert és que ja hi ha representació dels membres liberals del Govern. Per tant, hi estarà representada d’una manera o d’una altra.
S’ha parlat més de persones i de cares que no pas de continguts i de projectes. Difícil trobar les vuit diferències entre Pallarès i Cabanes.
Segurament, i aquesta és una altra de les crítiques que vaig fer al discurs del dia del congrés, perquè uns parlaven de feminisme i de progressisme, altres, de valors i del conservadorisme, i potser el que han faltat són propostes concretes. Ha faltat contingut, sí.
