SUMAR i la pregunta diabòlica

Com és possible que l’empresa SUMAR, que es va presentar com un “mitjà propi” del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, per prestar el servei d’atenció domiciliària, pretengui abandonar després d’un any? És la pregunta que la presidenta de l’ens, Josefina Lladós, deixava sense contestar al BonDia, i la pregunta que es fa des de l’oposició el conseller de Compromís Jordi Nadal. Sense plantejar-la en veu alta. És, per tant, la pregunta que no es va fer en un ple on l’afer sortia en el torn d’intervencions de la presidenta: la “prioritat”, recalcava, és que SUMAR es quedi; va ser una “aposta forta” perquè “pot oferir un ventall molt ampli de serveis socials”.

A la primera pregunta segueix una segona pregunta: com s’entén que l’entrada de SUMAR es presentés com a “mitjà propi” i al mateix temps el contracte contemplés una durada d’un any (amb pròrroga d’un altre). Són qüestions que estan sobre la taula però que, precisen fonts properes al Consell Comarcal, potser millor no formular-les massa directament i no obrir el meló del que podria ser un conflicte amb l’empresa. A l’equip de Lladós prefereixen seguir dialogant per convèncer SUMAR que es quedi. “No és fàcil que recapacitin, però ho hem d’intentar”. Entre les raons que ha al·legat l’empresa per marxar, “motius econòmics i l’alta conflictivitat laboral”. En aquest sentit, es comprometia, “hi ha força marge per millorar en comunicació i coordinació”, com ja va explicar a les treballadores, assegurava. 

Des de la plataforma socialista, Nadal troba que ara tenen a les mans un bon embolic i recorda que durant la passada legislatura el seu grup (aleshores amb la intensa feina de Carlota Valls) ja van presentar tres mocions oposant-se a aquesta manera de gestionar l’atenció a domicili. “Però estem en aquest punt i ara només podem desitjar que tingui una resolució òptima, sobretot pel bé dels usuaris”, puntualitza. 

Cosir pedaços

A Nadal, que va preferir no presentar cap pregunta escrita, esperant que Lladós donés explicacions motu propio, li diu el nas que l’opció que l’equip de govern –que s’està sortint amb la complicitat de la consellera de la CUP, Gisela Sellés– acabarà de posar damunt de la taula serà que el Consell Comarcal no sols tingui una participació en l’empresa, de capital públic (en van comprar una acció), sinó que entri en el consell d’administració. Per aconseguir-ho, això sí, caldrà desembutxacar 90.000 euros. “Crec que l’argument que ens presentaran és que assumir nosaltres el servei pujaria més de 50.000 euros cada any, així que en dos anys ja estaria amortitzat”, apunta, tot recordant que no deixa de ser la seva hipòtesi. 

A favor o en contra? De moment, s’absté opinar, i assegura que té “la mà estesa” per trobar solucions. Un argument que pot acceptar, diu, és que l’empresa ja aporta tota la logística de gestió (direcció, administratius, etcètera), treient-la de les espatlles de qui assumeixi el servei. 

No obstant això, es ratifica que ara només es poden anar cosint pedaços i que tot el plantejament s’hauria de començar des de zero, com havien postul·lat reiteradament. Per començar, apunta, ni tan sols hi ha fet un estudi seriós dels usuaris potencials a la comarca. S’està atenent, sospita, un nombre molt inferior a les necessitats (en una comarca envellida). Però tot queda en el terreny de la intuïció, indica, a falta de dades més concretes. A partir d’aquí, estima, s’hauria d’estudiar molt acuradament la millor manera de prestar el servei. 

Deute

L’altra aparició que el SAD feia al ple era en un dels primers punts, quan el secretari, Fernando Rivares, explicava com una escletxa administrativa, cosa de terminis, ha permès evitar que el Consell Comarcal, com responsable subsidiari, hagués de fer-se càrrec de tot el  deute amb la Seguretat Social deixat per Suport Assistencial. Uns 70.000 euros, que inclourien no només les quotes impagades de les treballadores de l’Alt Urgell, sinó d’altres comarques. La tresoreria de la Seguretat Social, explicava el secretari, Fernando Rivares, intenta derivar les responsabilitats al Consell, i sort d’un defecte de procediment que va detectar, i així s’han pogut salvar. De moment, perquè, advertia Rivares, “poden tornar a la càrrega”. Per tant, es va aprovar una previsió de fons. Tothom va votar a favor, menys la CUP, que es va abstenir.  

Ratifiquen Pere Porta com a nou gerent

El ple del CCAU va ratificar Pere Porta com a nou gerent. “Ara sí que comença una nova etapa”, es congratulava la presidenta, que negava que hi hagués hagut res d’estrany en el cessament de Josep Anton Vila: “No se’l va fer fora, sinó que és el cessament habitual de càrrecs de confiança quan acaba la legislatura”. De pas, informava de la marxa també del secretari, Fernando Rivares, que moments abans ja s’acomiadava (tot i que continuarà fins al novembre, encara li queda un ple), i al·legava raons familiars “bàsicament” en la decisió. Rivares, que ha residit a Ordino durant anys, assumirà un càrrec a l’Aragó. Per la sessió plenària van desfilar altres assumptes, com ara el conveni amb INEFC-Pirineus per cedir-los espai al CETAP (a l’edifici de les Monges) de manera temporal, un acord aprovat amb el vot en contra de la CUP. Va quedar per al pròxim ple, no obstant això, el conveni amb la Generalitat  que regularà l’ocupació de l’edifici del CCAU al passeig Joan Brudieu, que comparteixen les dues administracions. És “urgent” per a totes dues, exposava Lladós, però hi ha “serrells” per tancar. També es van abordar els canvis en l’adjudicatari de la línia d’autobusos entre la Seu i Sort. Un defecte de forma deixa fora el transportista habitual.