logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo
star Bookmark: Tag Tag Tag Tag Tag
Andorra

Abocaments sota sospita des de fa 30 anys

Fins a quatre vegades van tallar el precinte municipal que impedia continuar l’activitat a Can Cararac. L’empresa GDP Recycling Process va fer cas omís de la prohibició de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, va trencar els cadenats i fins i tot va moure els blocs de formigó que havien d’impedir el pas de les màquines en un terreny dedicat a l’extracció i posterior restauració de terres. Els veïns, després de molt temps mobilitzant-se per aturar l’activitat en aquesta àrea situada a tocar del nucli urbà de Caldes, aconseguien, de moment, el seu objectiu.

El problema de Can Cararac fa més de 30 anys que s’arrossega. El 21 de maig del 1998, l’advocat Francesc Sánchez -secretari municipal i assessor d’urbanisme- va fer un informe per avaluar el conveni que l’Ajuntament havia signat el juliol del 1997 per a dos anys amb l’empresa Àrids Pérez -ara GDP-. L’escrit ja apuntava que des de “l’any 1995” s’hi duien a terme diverses “activitats extractives i d’abocament sense cap mena de cobertura legal”. I -afegia Sánchez- l’acord del 1997 del consistori convergent es va fer en comissió de govern sense que l’alcalde Josep Maria Bonora i el primer tinent alcalde s’abstinguessin en la votació, malgrat que el primer era el marit de la propietària de l’empresa que administrava els terrenys de Can Cararac i el segon era el concunyat del propietari d’Àrids Pérez. L’informe assenyala que l’alcalde s’hauria d’haver abstingut, tot i que Sánchez acaba concloent que el fet que l’acord s’aprovés per unanimitat va comportar que el vot de l’alcalde no tingués importància en el resultat final. Pocs mesos després d’aquell acord del consistori governat per CiU, quatre dels set regidors que acompanyaven Bonora plegaven, entre altres motius, pel que havia passat amb Can Cararac.

Múltiples expedients

GDP va saltar-se els precintes municipals fins al 26 de setembre passat, quan es van desestimar les mesures cautelars que havia demanat l’empresa per poder seguir operant fins que hi hagi una sentència ferma, que podria tardar anys a arribar. Paral·lelament, l’empresa -que no ha atès l’ARA- està fent les gestions perquè s’aprovi el pla especial urbanístic de la finca, que permetria novament iniciar l’activitat extractiva i de restauració. Un procediment que, segons fonts consultades per l’ARA, no s’acabarà abans del 2021.

Al juny la policia local va precintar Can Cararac per primera vegada, però els camions de GDP van continuar treballant-hi amb total normalitat fins el 26 de setembre. “Trenta o quaranta camions diaris”, detallen els veïns, que fa tres setmanes van denunciar que l’empresa estava plantant arbres als marges superiors del terreny i fent hidrosembres per intentar complir de manera urgent “les obligacions predeterminades en el programa de restauració ambiental” i afrontar així amb més garanties “les inspeccions ambientals”. De fet, a l’octubre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va fer dues inspeccions sorpresa a Can Carallac i no hi va detectar activitat, però sí la presència de materials “que podrien provenir de residus”, cosa que ha comportat l’obertura de dos expedients.

L’any 2011 l’ARC ja va sancionar l’empresa amb 4.000 euros per “haver desenvolupat una activitat de valorització -crema- de residus de la construcció sense cap mena de llicència”. Durant els últims anys, l’Ajuntament de Caldes ha promogut diversos expedients sancionadors. El 2013, tot i que s’hi va detectar una infracció molt greu, l’ARC no va imposar sanció perquè no es va confirmar cap infracció. Els tècnics municipals van trobar residus provinents de la construcció sense reciclar, com formigó, plàstics, tubs, totxanes, sacs de ciment i fins i tot flors de cementiri.

El 2015 la multa imposada pel consistori va ser de 6.000 euros per fer cremes de residus vegetals i plàstics. El 2017 van ser 3.000 per no haver gestionat correctament fangs de drenatge: no eren terres netes, és a dir, sense residus, que són les que s’haurien d’utilitzar per complir amb la restauració ambiental. L’any 2018 es va iniciar l’últim expedient, que va acabar amb el tancament de l’activitat i dues multes, una de 3.000 euros i una altra de coercitiva de la mateixa quantitat.

Tot i aquestes últimes sancions, els veïns lamenten que les administracions no han actuat correctament. “Can Cararac és un petit monstre que s’ha anat fent gran per les deficiències de diverses administracions. Ningú ha parat els peus a l’empresari, se li ha deixat fer i desfer el que volia”, lamenta Toni Altaió, un dels veïns que ha encapçalat les reivindicacions. L’empresa portava terres de grans obres de Barcelona i la sensació a Caldes és que la resta d’administracions han fet els ulls grossos per donar sortida a tot el material que els camions s’enduien de la capital catalana.

Altaió assenyala que l’empresa no hauria de poder fer feines de restauració ambiental com fa ara mateix a Can Cararac: “El cessament de l’activitat és per a tot, no sabem si els criteris de restauració que estan duent a terme són correctes”. Els veïns denuncien que hi ha talussos de terra de 15 metres, una alçada que duplica els màxims permesos. A més, han constatat que part de les terres que s’abocaven a Can Cararac ara acaben a Pla d’Aguilar, un espai amb permís per fer restauració però no per extreure’n. Precisament el consistori està acabant un informe sobre aquesta segona activitat, i també s’està fent un control de pous de totes dues àrees per comprovar l’afectació mediambiental, tot i que fonts municipals asseguren que no hi ha un alt risc ambiental.

Themes
ICO