logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo
star Bookmark: Tag Tag Tag Tag Tag
Andorra

L’independentisme es torna a fer fort a les urnes amb la irrupció de la CUP

Fa tant de temps que l’eix esquerra-dreta ha perdut rellevància electoral a Catalunya que per al 10-N ni tan sols la CUP, la que més radicalment d’esquerres s’autoconsidera, ha jugat aquesta carta. Diàleg o bloqueig. A grans trets, les dues opcions sobre la taula. La primera, representada dins l’independentisme per una ERC que ara ha jugat més fort contra el PSOE del que ho va fer a l’abril, tot i que no s’ha volgut desmarcar obertament de la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans tornen a guanyar les eleccions generals com ja van fer a l’abril i com també van fer en les municipals del maig. Però, per primera vegada des del 2010, perden suports respecte als comicis anteriors. En conjunt, la suma d’ERC, JxCat i la CUP s’enfila als 23 escons amb el 42,6% dels vots i supera els 22 i el 39% que tenien fins ahir, que ja era el seu millor resultat històric al Congrés. En vots, repeteixen els 1,6 milions, tot i que la participació hagi baixat dos punts.

La diferència d’Esquerra amb JxCat, el seu principal rival dins el bloc, s’escurça una mica i en conjunt l’independentisme surt reforçat un cop més de les urnes. És l’empenta de la CUP, que entra per primera vegada al Congrés de Diputats -era la primera vegada que s’hi presentava- la que ho fa possible. Els cupaires van superar àmpliament els resultats que va assolir el Front Republicà a l’abril i també van anar més enllà dels que van obtenir ells mateixos en les catalanes del 2017.

La CUP, a la recerca de fer Espanya “ingovernable”, és qui surt més reforçada a Catalunya, però els votants independentistes evidencien que no tenen clara quina ha de ser l’estratègia a partir d’ara. El bloqueig, al qual es podria afegir JxCat -no es nega a parlar amb Madrid però exigeix condicions importants a canvi-, aconsegueix 10 diputats i redueix distància amb ERC, el partit del diàleg -que aquesta vegada no l’ha abanderat amb tanta claredat-, amb 13, però cap opció és clarament majoritària.

De tots tres, Esquerra és l’únic que està disposat a jugar algun paper en la investidura.

Sánchez pot intentar explorar des d’avui la gran coalició amb el PP o recuperar l’aliança d’esquerres que ell mateix va descartar. Si és així, el paper dels republicans es presumeix imprescindible.

Duresa per recuperar camí

Catalunya ha tornat a ser el camp de batalla polític de les eleccions. La sentència del Suprem, amb condemnes de fins a 13 anys per sedició als presos polítics, combinada amb les protestes i aldarulls al carrer, ha creat el caldo de cultiu necessari perquè uns hagin demanat traduir la indignació del sobiranisme en vots i els altres hagin abraçat l’amenaça del 155. Ara bé, els dos partits que lideren els respectius blocs són els que s’allunyen més dels extrems: ERC a l’independentista i el PSC a l’unionista. Els socialistes es van consolidar ahir com el principal rival dels republicans. Les enquestes apunten, de fet, que aquesta imatge no serà exclusiva de les generals i que, probablement, aquests dos partits també seran els que es disputaran la victòria en unes futures eleccions catalanes.

El PSC manté els resultats a Catalunya, si fa no fa com ha fet el PSOE a l’Estat i, amb un discurs dur contra l’independentisme -el diàleg també ha passat a segon pla-, ha acabat recuperant bona part del crèdit que els havia arrabassat Ciutadans fins ara. Des de Madrid, el PSOE ha insistit que no li tremolaran les cames si ha de tornar a aplicar l’article 155 o si cal intervenir els Mossos d’Esquadra. En els últims dies fins i tot havia abonat la tesi que “l’independentisme radical” podia intentar boicotejar les votacions, fet pel qual va incrementar les ja de per si dopades dotacions policials. En jornada de reflexió la Moncloa va reunir el gabinet de coordinació sobre Catalunya perquè Sánchez demostrés que estava preocupat pel que podria arribar a passar. Ni s’han intentat ocupar els col·legis, ni hi ha hagut aldarulls durant la jornada electoral ni l’independentisme ha cridat al boicot.

De la seva banda, els comuns van tornar a quedar en terra de ningú, perjudicats perquè el debat nacional hagi eclipsat del tot el pols entre l’esquerra i la dreta. La candidatura encapçalada per Jaume Asens va mantenir els 7 escons assolits ara fa sis mesos, lluny de les victòries en les generals del 2015 i el 2016, però també de la davallada que li augurava l’enquesta a peu d’urna de TV3 que es va fer pública tan bon punt van tancar els col·legis electorals.

L’espai que encapçala l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ha sortit encara de la crisi que es va obrir ara fa un any quan la dimissió del seu coordinador, Xavier Domènech, va deixar el partit sense rumb concret. La negociació dels pressupostos de la Generalitat -i els de Barcelona- i la preparació per a unes catalanes que desitgen ajornar tant com sigui possible seran les prioritats durant els pròxims mesos.

Vox i el PP, a l’altura de Cs

La triple dreta va quedar molt lluny a Catalunya dels resultats que va obtenir a l’Estat. Ahir la tendència del PP, Cs i Vox va ser la mateixa que a la resta d’autonomies, amb els populars i l’extrema dreta a l’alça i el partit taronja en caiguda lliure. Però si l’independentisme creix i els comuns i el PSC es mantenen, la dreta espanyolista encara perd un diputat més. Ciutadans passa de 5 a 2 i dels 1,1 milions de vots a què va arribar en les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017 a quedar-se ahir amb poc més de 200.000. Si no hi ha dimissions abans, Inés Arrimadas només compartirà escó amb Fernando de Páramo en representació de Catalunya.

Sigui com sigui, el que es fa evident dels resultats d’ahir és que per resoldre la crisi territorial i de credibilitat a l’Estat caldrà molt més que un 10-N.

Themes
ICO