logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo logo
star Bookmark: Tag Tag Tag Tag Tag
Spain

Doblement addictiva

Doblement addictiva

Em confesso devoradora de sèries. Cap no m’havia arribat a l’ànima. Fariña, sí. Ho tenia tot. Malgrat que representa que l’acció transcorre a la ria d’Arousa (Pontevedra), gran part de la sèrie, tota gravada en exteriors, es va rodar a prop de la casa do meu pai [el meu pare]. Les platges, carrers, muntanyes i ports que acullen els narcotraficants gallecs són els que trepitjo cada estiu des que vaig néixer. Noia, Porto do Son, Portosín, Xuño (La Corunya), van ser els escenaris escollits. A més, confesso, i no voldria fer-ho, que quan anava a començar la sèrie vaig descobrir que havia passat un dia de treball a Ripoll, investigant els responsables dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils (2017), amb l’autor del llibre que dona nom a la sèrie, Nacho Carretero. Em va quedar cara de parva (ximple) i vaig recordar com em vaig sulfurar quan se’m va escarallar el portàtil. Inevitablement abans de veure-la, ja estava unida a Fariña.

La primera vegada
la vaig mirar amb tanta passió que no vaig poder parar de tuitear

Aquesta sèrie d’ànima gallega narra la història del naixement del narcotràfic a Galícia. La meva Galícia de juliols i setembres. La que he recorregut en romeries, en nits de pesca de cèrcol i de revetlla seguint la París de Noia. De com als anys vuitanta la reconversió de la pesca va deixar part de la flota gallega a terra, sense treball i els armadors, de la meva família i familiars dels meus amics, van acabar endeutats. La falta d’ingressos va escanyar les economies familiars. Això, sumat a l’orografia de la seva costa i al tarannà dels seus habitants —tot se sabia però es guardava silenci—, va ser la barreja perfecta perquè els que controlaven el contraban de tabac a les ries el canviessin per la droga.

Fariña presenta les famílies o clans, els Charlines amb Manuel Charlín (Antonio Durán, Morris) al capdavant, els Oubiña de Laureano Oubiña (Carlos Blanco) i els Bustelo de Manuel Bustelo (Alfonso Agra), que actuaven sota la supervisió del patriarca Manuel Otero Terito, (Manuel Lourenzo). La “Cooperativa” de contrabandistes es reunia al restaurant de Terito, en realitat la pensió de la platja dones Furnas, a Xuño, on sempre em ve de gust prendre una Estrella Galícia a la posta de sol. El negoci del “Winston de batea” queda antiquat quan entra en escena José Ramón Prado Bugallo, el conegut i per molts admirat Sito Miñanco (Javier Rey), un ambiciós i generós jove que els introdueix en els càrtels colombians i inicia el trànsit de cocaïna.

Sito i Terito es reuneixen a un banc a As Furnas, —formacions naturals de pedra que donen nom a la platja— i d’on va saltar Ramón Sampedro i va quedar tetraplègic, com recull Mar Adentro d’Alejandro Amenábar. Aquest banc, amb vistes, va ser retirat amb la resta d’atrezzo quan va acabar el rodatge. L’Ajuntament de Porto do Son va rebre centenars de trucades preguntant per ell i com m’ha explicat el regidor de turisme i el meu conveí, Manuel Deán, “per petició popular” hi van instal·lar un banc. Des d’aleshores molts ens hi hem immortalitzat.

Els dimecres eren millors mentre s’emetia Fariña. Els 10 capítols duraven un sospir i odiaves la publicitat. Mostraven com guàrdies civils, polítics i jutges van mirar cap a un altre costat mentre la droga acabava amb tota una generació. Molts es van omplir les butxaques amb diners de la fariña. L’excepció, el sergent Darío Castro (Tristán Ulloa), un home malcarat que té per objectiu empresonar els narcos. Es reflecteix una societat masclista amb dones relegades a la llar, i amb altres que busquen un lloc en el negoci dels seus marits. No falten les heroïnes de l’Associació Érguete, mares en lluita contra la droga.

Cada estiu trepitjo les platges i carrers que acullen als narcotraficants gallecs de la sèrie

Fariña, de la mà de Bambú Producciones, va néixer per viure una sola temporada, a pena que a molts ens agradaria que fos com unes piles Duracel. El títol dels capítols són els anys en què transcorre la sèrie, el primer 1981, 1982 i així fins al 1990, fins a la detenció dels traficants i el seu judici després de l’Operació Nécora, de la mà de l’incòmode jutge Baltasar Garzón.

Aquest agost he repetit Fariña. La primera vegada la vaig mirar amb tanta passió que, com altres milers a la xarxa, no vaig poder parar de tuitejar. Sobre les localitzacions, sobre l’idioma de la sèrie, el “castrapo” —com es coneix a Galícia el castellà amb galleguismes—, sobre la banda sonora d’Ivan Ferreiro O que teño que facer para no ter que ir o mar… i altres temes també banda sonora de la meva vida, els grans èxits de Siniestro Total o la Galicia Caníbal d’Os Resentidos. Els narcotraficants m’eren simpàtics, els preferia a la policia. Afortunadament, sempre algú a Twitter recordava que eren delinqüents i havien fet molt mal.

La segona vegada no he tret la vista de la pantalla i he recordat que “està basada en fets reals”. He sentit gran admiració, però per uns actors, la majoria gallecs, que encertaven el seu paper. Algun d’ells, com Christian Escuredo, Tati, el capità del Cambados, —un actor que tant brilla en un musical com es cepilla Camila (Jana Pérez) la dona panamenya de Miñanco—, va acceptar les meves bromes a Twitter i vam riure una estona.

Ànima gallega i olor de ria

1.- Any d’estrena i origen. 2018, Espanya.

2.- Actors protagonistes. Javier Rey, Carlos Blanco, “Morris”, Jana Pérez, Tristán Ulloa, Eva Fernández i Isabel Naviera, entre d’altres.

3.- Edat al veure-la i situació. 47. Sola físicament al menjador amb milers de tuitaires al mòbil.

4.- La millor escena. Totes les reunions de la “Cooperativa” de contrabandistes al restaurant de la Praia das Furnas.

5.- Sèrie que veus ara. Continuo en shock pel final prematur aquest agost d’una sèrie turca, inconfessable, que m’he empassat en versió original subtitulada al portuguès.

All rights and copyright belongs to author:
Themes
ICO