Ciutadans renuncia a presentar-se a les eleccions del 23 de juliol: "No hi ha espai per a nosaltres"

MadridQuan un partit decideix no presentar-se a unes eleccions, d'alguna manera oficia el seu funeral. I això és el que ha decidit avui Ciutadans: no concórrer als comicis convocats per Pedro Sánchez per al 23 de juliol. El secretari general del partit, Adrián Vázquez, ha reconegut que "no hi ha espai polític" per als taronges en un escenari de plebiscit sobre Pedro Sánchez. Però el partit no es dissoldrà. Vázquez ha dit que engeguen un "procés de rearmament intel·lectual" de cara al "pròxim cicle electoral" i que "avui comença tot".

Hores abans, des del PP, Alberto Núñez Feijóo havia pressionat els taronges perquè no s'hi presentessin: "Seria un exercici de maduresa i responsabilitat i, en nom de l'Espanya que està esperant el canvi, ho agrairem". Feijóo ha defensat la "concentració" del vot al voltant del PP i ha obert la porta als votants de Ciutadans. El partit taronja, amb tot, no farà cap crida per votar ningú en concret: "Nosaltres no tractem els espanyols com si fossin un ramat", ha dit Vázquez. Fonts del partit reconeixen que amb Sánchez a l'escenari no tenen res a fer i que ara és millor retirar-se i esperar nous temps. "El que hem fet és una crida a files per deixar clar que no desapareixem".

Tot i això, l'ambient que es vivia a la seu madrilenya era de cares llargues. "El centre liberal no ha obtingut el suport necessari. I això és una mala notícia", ha admès Vàzquez, que ha comparegut acompanyat per tot el comitè estatal, amb els catalans Carlos Carrizosa, Nacho Martín Blanco i Joan García. Quan li han preguntat si havien valorat la possibilitat de concórrer en coalició amb el PP, Vázquez ha volgut ser taxatiu: "Durant tota la reunió, l'únic que hi ha hagut damunt la taula és com assegurem que el centre liberal torni a ser decisiu en el futur".

En caiguda lliure

I és que, en caiguda lliure des del novembre del 2019, Cs es va apagant cada cop que es posen les urnes i els seus exvots han passat a engrossir les files del PP i Vox. El 28-M va passar de 2.787 regidors a només 392 a tot l'Estat i de gairebé dos milions de vots a poc més de 300.000. A Catalunya, la desfeta es va traduir en la pèrdua de més de 155.000 vots i la caiguda fins a tan sols 10 regidors. La cara de la derrota va ser la de Begoña Villacís, que va quedar fora de l'Ajuntament de Madrid després de quatre anys com a vicealcaldessa.

A escala autonòmica, la desfeta encara ha estat més gran perquè el partit ha desaparegut de totes les cambres que es renovaven en aquests comicis. Ara mateix, al marge dels 6 diputats catalans i 6 més al Parlament basc (que farà eleccions l'any vinent), només Francisco Igea aguanta tot sol a les Corts de Castella i Lleó.

El d'aquest dimarts, tot i que oficialment el partit continuï existint i es plantegi concórrer a les eleccions europees de l'any vinent, pot ser un pas definitiu per a la desaparició o, almenys, per tornar a l'origen, és a dir, a ser una formació d'àmbit estrictament català. El seu millor moment van ser les eleccions generals del 28 d'abril del 2019, quan amb Albert Rivera al capdavant va obtenir 66 escons i es va situar a només 200.000 vots del PP de Pablo Casado.

La negativa de Rivera a explorar un pacte amb Sánchez i la irrupció de l'extrema dreta van portar el partit a la catàstrofe només set mesos després, quan van obtenir només 10 escons al Congrés el 10 de novembre del 2019. Rivera va marxar i va deixar el partit en mans d'Inés Arrimadas, la qual, malgrat uns quants intents per treure'l de l'UCI, no ha aconseguit revifar-lo.