Un adolescent no té encara la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, encara que sigui empàtic, i això dificulta la comprensió de les paraules que els adults li puguin dir. Aquesta incapacitat és deguda a que l’escorça frontal, que entre d’altres funcions s’encarrega de la presa de decisions, no acaba de desenvolupar-se per complet fins als 21-23 anys. Igualment, cal afegir el factor hormonal, és una època on estan descontrolades pel fet que està en la transició entre la infància i convertir-se en adult. El seu cervell està madurant a gran velocitat, està fent noves connexions neuronals i fins que no estan del tot connectades el seu comportament queda modificat o alterat.
Es tornen rebels i volen el control de les situacions socials, tenen un comportament desorganitzat socialment. És a dir, és adequat però incongruent per als ulls dels adults. Ell està aprenent per assaig-error, emet una resposta i si és acceptada socialment, es queda amb ella i si és rebutjada, en cerca una altra. De moment no és capaç d’aprendre correctament pel model vicari (amb les conductes observades en els altres), ell vol innovar i marcar el seu propi repertori conductual, vestimenta i llenguatge. Ara bé, quan parlo de l’aprovació social, m’estic referint al seu entorn més pròxim i en el qual interactua més temps. És a dir, els amics del col·legi i els pares, és aquest cercle qui marcarà la seva manera de ser. D’aquí la importància de la interacció amb els pares, aquests han de comprendre que el seu rol no és l’amistat amb el fill, sinó, igual que els professors, han de marcar uns límits i unes obligacions.
Després, potser venen els drets i els premis i si arriben, han de ser premis guanyats a llarg termini. L’adolescent ha de potenciar la capacitat de retardar les recompenses, que entengui que és millor un gran premi més endavant que un petit just ara per molt temptador que sigui. Això millorarà el seu llindar a la frustració i potenciarà la seva paciència.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri
