Andorra
An article was changed on the original website

Els límits d’ERC a la unilateralitat

La declaració d’independència del 27 d’octubre del 2018 i la resposta repressiva de l’Estat van deixar descol·locat l’independentisme, que, gairebé un any després, encara no ha trobat un nou full de ruta que ompli el buit del que va acabar amb l’1-O. Malgrat les discussions internes, ERC és qui fa més temps que hi treballa i, des de l’1 de juliol, qui té un document avalat per les bases per tirar endavant. És un document que la direcció ja treballa per concretar encara més i que, segons ha pogut saber l’ARA, mirarà de consagrar l’estratègia del diàleg i la negociació amb Madrid. Fins al punt que la unilateralitat i la desobediència -a les quals no es descarta haver de recórrer en el futur- no anirien encaminades en cap cas a repetir l’estratègia de l’octubre passat sinó a pressionar l’Estat per forçar-lo a negociar un referèndum.

L’executiva dels republicans es reuneix des de fa algunes setmanes amb les territorials i està previst que a finals de mes el nou full de ruta se sotmeti a debat en el consell nacional de la formació. Diverses veus dins el partit consultades per l’ARA ja han mostrat el seu malestar, perquè consideren que l’estratègia de la direcció es contradiu amb el que es va votar a principis de l’estiu a La Farga de l’Hospitalet.

La ponència política aprovada al juliol entronitza el diàleg i situa (altre cop) el referèndum pactat al capdavant de la llista de prioritats. Però, després de molts anys defensant la unilateralitat com a via “justa” per arribar a la independència, les bases es van negar en rodó a diluir entre retòrica l’estratègia de la desobediència. El resultat és que el partit es compromet avui a “treballar incansablement” per arribar a un acord amb l’Estat i no descarta una DUI a l’estil de Kosovo si el govern espanyol continua negant-se a reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El 96% dels militants presents en aquella votació van avalar la ponència política.

La proposta original de la direcció tampoc descartava la unilateralitat, però es mostrava molt més ambigua a l’hora d’aplicar-la. “No van voler tenir un enfrontament directe a la conferència nacional i ara volen aprovar el seu pla per la porta del darrere”, explica a l’ARA un dels consellers nacionals del partit. “No volem repetir els errors de l’any passat”, replica una veu pròxima a la direcció. “Només serem independents si som prous per forçar un referèndum acceptat per l’Estat”, afegeix una altra. Són veus que coincideixen amb la del president del partit, Oriol Junqueras, des de fa gairebé onze mesos en presó preventiva per haver sigut el màxim responsable del referèndum de l’1-O. Junqueras va mostrar clarament la seva posició la setmana passada quan, en una entrevista a TV3, afirmava que ell no veia “dreceres” per arribar a la independència que no passessin per un referèndum acordat amb el govern espanyol.

La via “més ràpida”

La versió oficial del partit la va donar la portaveu, Marta Vilalta, ara fa una setmana, quan va subratllar que la via pactada és “la més ràpida” i, per tant, la que més els agrada. Però va insistir en el fet que els republicans no descarten “cap via democràtica i pacífica” per arribar a la República. Què significa, això? En essència podria voler dir repetir un full de ruta similar al de la legislatura passada, que va acabar amb una declaració d’independència que la ponència política d’ERC no descarta tornar a fer. Ara bé, fonts de l’executiva afirmen que ara el camí per recórrer ha canviat malgrat que la destinació final sigui la mateixa.

“Ampliar la base sobiranista” és l’expressió més repetida pels republicans des de fa mesos. Què significa? L’exconseller de Justícia Carles Mundó -un dels ideòlegs del nou full de ruta- en donava algunes pinzellades en un article recent a l’ARA. “Acreditar en totes les eleccions i de forma sostinguda en el temps que els votants partidaris d’una Catalunya independent superen el 50% dels vots és l’argument més indiscutible que tenim a l’abast [...]. No és una condició suficient però sí necessària per tal que el referèndum acabi esdevenint inevitable”.

I quan i com pretén el partit apostar per la desobediència i la unilateralitat? Abans de marxar a l’exili, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ja havia posat les bases d’aquesta nova estratègia i, per exemple, parlava de desobeir si calia tirar endavant les lleis socials aprovades pel Parlament contra el veto de la Moncloa i del Tribunal Constitucional. Tot plegat per evidenciar als no independentistes que el Govern no només representa la meitat de la població. I quin és el límit de la desobediència? Com diu el president del Parlament, només hi optaran quan sigui “efectiva”, és a dir, quan serveixi per acostar realment l’independentisme al seu objectiu.

Football news:

Gasperini on two penalties for Juve: They are above any rules in Italy. Did we have to cut off our hands?
Sarri Pro 2:2 with Atalanta: We played with one of the best teams in Europe right now
Pep Guardiola: Manchester City have won a place in the Champions League on the pitch. I hope that UEFA will allow us to play
Atalanta extended their unbeaten streak to 14 games and is ranked 3rd in Serie A
Ronaldo scored his 27th goal in Serie A, converting a penalty in the game against Atalanta. Immobile has 29 balls
Sterling scored 27 goals for the season and broke his record. He scored a hat-trick against Brighton
Three Atalanta players have scored 15+ goals in the Serie A season. This is the best result since 1952