Els qui treballen amb gran quantitat de text en gairebé cada jornada laboral saben àmpliament que un teclat virtual pot ser molt flexible per a acomodar-se a les necessitats idiomàtiques i, fins i tot, d’una aplicació concreta, però es fa incòmode a la llarga, mentre que un teclat físic ofereix de comoditat el que li falta de flexibilitat per a adaptar-se als requisits de treballs en idiomes diferents, encara que es pugui fer algun ‘parany’ amb el mapatge.
Flux, un nou tipus de teclat que ha nascut, com tants altres gadgets, fruit d’una campanya de micromecenatge (en aquest cas en la plataforma Kickstarter), promet la reinvenció del teclat, a l’altura del quals el segle XXI demanda, i combinant la flexibilitat del teclat virtual, amb la comoditat del teclat físic.
La simplicitat de la idea que ho sustenta és tal que dona vertigen pensar com a ningú se li hagi ocorregut abans: sobre una base que conté una pantalla (en aquest cas, de tipus IPS amb resolució Full HD), es munta un teclat mecànic transparent, de manera que el mapa de teclat es plasma en la pantalla i, per tant, es pot canviar fàcilment, però les pulsacions es produeixen en la més confortable superfície física.
Mitjançant programari, no només es pot canviar el mapa de teclat per a poder treballar en un idioma concret, sinó que es pot adaptar a les necessitats de determinades aplicacions.
Per exemple, en el cas d’un programari d’edició d’imatges, es pot mapejar diferents dreceres (shortcuts) en tecles, ja que no s’utilitzen per a escriure text i, així, possibilita anar més ràpid a l’hora de realitzar accions repetitives durant el treball.
Un altre exemple a citar són les aplicacions de streaming de vídeo, en les quals permet mapejar tecles o combinacions de tecles per a ‘punxar’ càmeres, o posar rètols en pantalla.
Probablement, la funcionalitat més simple que se li pot donar és la d’alternar entre màquines Windows, macOS i ChromeOS, reconfigurant la seva aparença i funcionalitat de manera transparent, de manera que no s’obligui a recordar els canvis de tecles que es produeixen entre un sistema i l’altre amb un mateix teclat físic.
I, tot això, manipulant tants aspectes de la presentació del teclat com es vulgui, com és l’assignació de colors a les tecles, o bé la impressió d’una imatge o vídeo de fons al conjunt del teclat, gràcies a les infinites possibilitats que ofereix la pantalla integrada. També, i igualment, es poden retolar les tecles a conveniència, creant mapes de teclat personalitzats concorde a les necessitats específiques de l’usuari, i que pot anar canviant de manera dinàmica a mesura que els necessiti.
Però, tot aquest desplegament tècnic que atorga flexibilitat i comoditat combinades arriba a un preu gens menyspreable: amb descompte inclòs, l’opció més barata per a fer-se amb el Flux en la campanya de micromecenatge, és de 525 dòlars australians, uns 317 euros en el moment d’escriure aquestes línies. I això inclou un descompte de 100 dòlars australians sobre el preu final.
Aquest elevat preu té una ràpida explicació fixant-se en la tecnologia que sustenta tota la part mecànica de l’invent, ja que les tecles treballen ‘suspeses’ mitjançant levitació magnètica sobre la pantalla gràcies a dos parells d’imants que actuen com els molls d’un teclat mecànic. La posició de cadascuna d’aquestes tecles es llegeix mitjançant sensors d’efecte Hall, que proporcionen una gran precisió.
A més, la part superior del teclat es pot configurar amb una sèrie de mòduls que poden proporcionar funcionalitats d’aplicació com, per exemple, mostrar la previsió meteorològica o altres dades del sistema, o funcionalitats físiques, com una roda de dial per a ajustar valors com el volum del so.
Per Tecnonews
